Negació de la realitat
Els manters són el paradigma de la il·legalitat: els venedors no tenen permís de residència, el producte és una còpia fraudulenta i l’activitat es produeix ocupant il·lícitament l’espai públic.
Tanmateix, els venedors representen, a la seva vegada, el paradigma de les víctimes d’un ordre global injust: immigrants sense papers, subsaharians i pobres. Per aquest motiu, per a certs integrants de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona i de l’oposició –el grup municipal de la CUP–, així com per a una part del seu electorat, la repressió d’aquesta activitat constitueix un tabú. En conseqüència, el nombre de manters presents a la ciutat s’ha multiplicat fins a l’extravagància.
Ara bé, l’activitat dels manters ocasiona danys a tercers. En primer lloc, perjudica els venedors legals dels productes originals, que paguen impostos i contribucions a la Seguretat Social. Aquests ja estan mobilitzats i acabaran demandant l’Ajuntament i exigint-li una indemnització que pagaríem entre tots. En segon lloc, afecta els treballadors dels països del tercer món. És possible exigir als propietaris de les marques originals que la cadena de producció eviti el treball infantil, les condicions laborals esclavistes o la violació de les més elementals normes de protecció del medi ambient, però és impossible de fer-ho amb les còpies fraudulentes.
Com totes les persones bloquejades per un tabú, l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona proposa solucions per al top manta que pertanyen
El govern d’Ada Colau proposa solucions per al ‘top manta’ que pertanyen al món de la fantasia
al món de la fantasia. En primer lloc, que la Guàrdia Urbana ocupi els espais més atractius de manera permanent, fins que els venedors se n’acabin cansant i marxin a altres ciutats. És inevitable que aquesta estratègia ocasioni actes de violència que desprestigiaran la Guàrdia Urbana.
En segon lloc, l’equip de govern municipal es proposa la recol·locació dels venedors en activitats legals. Aquest propòsit, que tots hem d’aplaudir, no constitueix per si sol una solució, perquè, en el supòsit que tingui èxit, els venedors seran substituïts per altres venedors nouvinguts. La negació que hi ha un nombre potencialment il·limitat de persones disposades a venir si les condicions ho permeten és una fantasia freqüent entre nosaltres, però fantasia al cap i a la fi.
Si l’equip de l’alcaldessa Ada Colau estigués constituït per la Iniciativa dels Saura, Camats i Herrera, el final de la història seria previsible: a base d’inacció, l’electorat, tip de tot plegat, votaria un equip d’ordre, ells tornarien a la còmoda oposició i des d’allà seguirien alliçonant-nos. Com que tot indica que Colau no ha vingut al món només a predicar, podem estar segurs que, tard o d’hora, l’Ajuntament de Barcelona deixarà de tolerar els manters.