Monte dei Paschi trontolla i porta de nou la inquietud als mercats
Les borses i la lliura cauen amb força i els bons, el dòlar, el ien i l’or es disparen
La banca italiana va portar de nou ahir el nerviosisme als mercats, especialment al sector financer, que va penalitzar els actius considerats de risc i va disparar el preu dels valors refugi. L’Ibex va caure un 2,3% en la sessió, una mica més que les principals borses europees, arrossegat pel pes més gran de la banca en el selectiu espanyol. Les incerteses al voltant de les conseqüències del Brexit creixen i ahir van provocar que la lliura retrocedís fins a tancar en el seu canvi mínim contra el dòlar en 31 anys. L’euro va perdre els 1,11 dòlars.
Els diners fugen cap a algunes divises –entre les quals sempre hi ha el dòlar– i els bons sobirans. Malgrat la política monetària ultraexpansiva, el Japó és incapaç d’aturar l’apreciació del ien. També l’or està en màxims de dos anys i mig, per sobre dels 1.350 dòlars l’unça. I el mateix passa amb els bons, que continuen amb el seu particular ral·li en una absurda i interminable bombolla especulativa que no fa sinó augmentar el seu preu i enfonsar-ne la rendibilitat. Especialment la dels més segurs: el bund –bo alemany a deu anys– frega un retorn del -0,2%, encara que això no és res comparat amb el deute suís, que ja està en negatiu en tots els seus terminis (inclòs el dels 30 anys). Els treasuries –bons del Tresor dels Estats Units– van tocar ahir un altre mínim: 1,37%.
Itàlia i els seus bancs no tenen la culpa d’aquesta deriva, però ahir van actuar com un catalitzador de les preocupacions dels inversors. No n’hi ha per a menys. En una nova jornada negra, el toscà Monte dei Paschi, el banc més antic del món, va perdre la barbaritat d’un 20% del seu valor, inferior ja als 800 milions d’euros. Des del dia del referèndum del Brexit ha caigut un 50%, encara que la massacre arriba al 78% en el conjunt del 2016. Totalment insostenible.
Ningú no sap amb certesa com serà el seu rescat –la seva capitalització de mercat és només un 8% del seu valor comptable–, però el que és segur és que els accionistes i els bonistes ho tenen francament malament. Les assegurances contra risc d’impagament s’han disparat i la probabilitat de fallida arriba al 63%. “Si Itàlia vol patrocinar una injecció de capital, llavors la primera pregunta per al creditor és: utilitzaran les normes del bail-in (autorescat)?”, es preguntava ahir Alexander Pleak, estrateg en cap del Bayerische
La caiguda del banc italià aquest any frega el 80% i l’entitat val en borsa només el 8% del seu valor comptable
Landesbank a Munic en declaracions a Bloomberg. La resposta, d’acord amb la normativa comunitària que limita els ajuts públics per atemptar contra la competència, és que sí, però encara es desconeix en quina mesura.
I la banca europea –ja molt fastiguejada per la recuperació feble, els tipus plans i la competència de les fintech, entre altres factors adversos– està atenta al desenllaç. A tres setmanes que es publiquin els resultats de les proves de solvència del sector, tots saben que la manera de resoldre la crisi bancària italiana serà clau per al sector.