“La matèria és viva”
Tinc 43 anys. Vaig néixer a Burgos i visc a Barcelona des dels 18 anys. Sóc investigador de materials a Elisava (Escola de Disseny i Enginyeria). Estic casat i tinc dos fills, l’Alejandro (12) i el Marcos (7). Política? Vull una societat lliure, oberta i
Què és el grafè?
Un material que és a la pantalla tàctil del teu mòbil, a les tauletes, auriculars, altaveus...: sense el grafè, avui no funcionaríem.
Què el fa especial?
És més dur que el diamant, més resistent que l’acer, més lleuger que l’alumini, més elàstic que la goma...
Tot alhora?
I superconductor tèrmic, i transparent, i gairebé immaterial, inert...
Pari, pari...
Amb grafè podem, per exemple, protegir un edifici amb recobriment invisible.
Invisible?
Sí, i a més hidrofòbic (repel·lent de l’aigua) o hidrofílic (relliscós), i a més pot transformar la llum en electricitat i...
Quin material més miraculós!
Hem dissenyat un anell de grafè que varia de color si varia el sucre en sang del diabètic que el porta. Me’l fico al dit...
Meravella!
I un processador de grafè no es reescalfa, i així processarà mil vegades més informació que un altre de silici, i amb una mida menor.
I què més?
És tan superconductor tèrmic que la mera calor dels teus dits, transmesa per una vara de grafè, pot tallar un bloc de gel!
D’on surt el grafè?
Escriu amb aquest llapis en aquest paper: què queda sobre el paper?
Grafit, no?
Exacte. Imagina que amb un cel·lo exfolio una capa d’aquest grafit, i després una altra, i una altra...fins que en queda una capa: grafè!
Laminant el grafit...
Si, al revés, hi afegíssim capes de grafit, obtindríem resquills de pissarra com els de les teulades de les cases pirinenques.
Del més primitiu a la tecnoavantguarda!
En la base, l’element de la vida: el carboni.
Per què l’anomena ‘element de la vida’?
Combinat amb altres elements, el carboni origina la vida: els teus ossos, carn i sang són compostos de carboni. Com el petroli i el carbó, energia de la primera revolució industrial... I ara n’arriba una altra.
Quina?
La revolució del grafè i les terres rares: europi, gadolini, terbi, ceri, neodimi... La tecnologia actual no funcionaria sense aquests materials, tot parteix d’ells: leds, cotxes híbrids, energies renovables, fotovoltaica i eòlica...
Quants materials diferents existeixen? N’apareixeran més i més, i els tindrem tots aquí, a la nostra Biblioteca de Materials: grafè, corian, silestone, materials termocròmics (varien de color segons la temperatura), fotocròmics (segons la llum), higrocròmics (segons la humitat)...
Si pinto un cotxe amb això, canviarà de color cada dia! Ja es pot fer, sí. La història de la humanitat és la història dels materials.
Què vol dir? Edat de pedra, de coure, de bronze, de ferro, i de l’acer (ferro més carboni)... I l’edat del silici: els xips, amb canvi d’escala: la micro, una altra revolució!
I ara, i després? Així com el plàstic té un valor no intrínsec (és d’un sol ús), sinó immaterial, ja ens acostem a la invisibilitat del material: la dimensió nano! Una altra revolució: nanotubs de carboni són els que constitueixen el grafè.
Què el va portar a interessar-se pels materials? Vaig estudiar Químiques i em vaig adonar que tot el que ens envolta és matèria. La taula periòdica dels elements és la meva passió. I vaig comprendre què és la vida.
Què és? La vida és...matèria en evolució.
I quan passa la matèria a ser vida? Contempla els cristalls, com creixen... I si mires un tros d’urani, et matarà. Per tant, materials i éssers vius interactuen! De manera que jo ho tinc clar: per mi, els materials són vius!
Sona estrany. Jo els concebo així. Els gasos nobles, per exemple: són feliços com estan, amb els seus vuit electrons a l’última capa, i no reaccionen. L’or és noble: no li plau ajuntar-se amb la plebs, amb altres elements. Però el ferro sí que fa bons amics: li plau unir-se a l’oxigen (òxid fèrric), el carboni (carbonat fèrric), el sofre (sulfit de ferro)...
En parla com si fossin criatures vives... El carboni s’uneix a l’hidrogen: metà, el gas més simple de la naturalesa, el de les flatulències... L’oxigen és molt feliç amb dos àtoms d’hidrogen: aigua!
Parla dels materials com els grecs parlaven dels seus déus. El carboni és molt just!: com a col·lagen dóna el món animal, i com a cel·lulosa dóna el món vegetal.
I quin material va sintetitzar primer l’ésser humà al laboratori? El polimèric, els plàstics: la baquelita, després niló, licra, kevlar...
Amb quina energia? Cremant petroli: hidrocarbur, carbó amb hidrogen, cendres de la descomposició de plantes i animals. Com els diamants!: pots comprimir les cendres del teu cadàver més estimat en un diamant perenne.
VÍCTOR-M. AMELA