Aquesta imatge no es repetirà.
El dia que Obama entra en campanya, la policia decideix no acusar pels e-mails
L’Ajuntament de Barcelona prohibirà d’aquí pocs dies i durant tot l’estiu la circulació pel front marítim de patinets elèctrics i segways, com els de la foto, al passeig Joan de Borbó.
Molt oportunament, dues hores abans que el president Barack Obama i la candidata demòcrata Hillary Clinton pugessin a l’Air Force One que els traslladaria a Charlotte (Carolina del Nord), per participar en el primer acte conjunt de campanya, l’FBI va anunciar que recomanarà al Departament de Justícia que no presenti càrrecs penals contra la candidata demòcrata per l’escàndol dels e-mails, l’afer que ha perseguit l’ex-secretària d’Estat durant més d’un any, que li ha causat el desgast polític més important i que amenaçava seriosament la seva campanya per a la presidència dels EUA.
Segur que Clinton i el seu equip van respirar alleujats, perquè fer campanya amb aquella pedra a la sabata estava resultant insuportable. Així i tot, el que ha fet l’FBI ha estat perdonar la vida a la candidata. Després d’un any d’investigacions, la policia ha conclòs que pel fet d’haver utilitzat el seu servidor privat de correu electrònic per a la correspondència oficial, Clinton no mereix anar a judici, però com a secretària d’Estat va actuar de manera molt irresponsable. “Encara que no s’han trobat proves clares que la secretària Clinton o els seus col·legues tinguessin intenció de violar les lleis que regeixen l’ús d’informació classificada, sí que tenim proves que van ser molt descurats en el maneig d’informació molt sensible, altament classificada,” va assenyalar James Comey, director de l’FBI.
Les dades de la investigació són tremendes. Del grup de 30.000 correus electrònics (que Clinton va haver de tornar al Departament d’Estat) n’hi havia 110 que contenien informació classificada en el moment en què van ser enviats o rebuts.
“Tenim proves que van ser molt descurats amb informació sensible”
L’informe policial desactiva en part la principal amenaça de la campanya demòcrata
Dos mil correus més contenien també informació confidencial, encara que no van ser classificats en el moment de la tramesa, però, a més, l’FBI n’ha recuperat 2.000 que Clinton no havia tornat al·legant que es tracta de correspondència personal, i entre aquests n’han trobat tres que van ser classificats en el moment en què van ser enviats o rebut, un en el nivell secret i dos del nivell confidencial.
Amb tot, la investigació de l’FBI no ha detectat cap “prova directa que el domini de correu electrònic personal de la secretària Clinton, en les diverses configuracions des de l’any 2009, fos piratejat amb èxit”.
No obstant això, el director de l’FBI va anar a totes en la reprimenda a l’ex-secretària d’Estat. Políticament, l’estirada d’orelles va ser espaterrant, però era una manera de carregar-se de raons abans de concloure: “Encara que el Departament de Justícia pren les decisions finals sobre qüestions com aquesta, la nostra opinió és que no seria apropiat presentar càrrecs en aquest cas”.
Prou perquè Obama i Clinton anessin a Carolina del Nord amb aires de festa. El culebrot no ha acabat del tot, per descomptat. Els republicans ja s’encarregaven ahir de remoure la porqueria i deslegitimar la investigació, però l’afer queda força desactivat. Les possibilitats que els fiscals contradiguin l’FBI semblen escasses, encara que la fiscal general, Loretta Lynch, es va comprometre a assumir les conclusions dels fiscals de carrera, després que l’agafessin en una reunió amb Bill Clinton, la setmana passada, que òbviament
LA REPRIMENDA POLÍTICA
LA REPERCUSSIÓ
els republicans van denunciar com una prova del companyonatge entre el Govern federal i la candidata demòcrata per la convergència d’interessos electorals comuns. Per no alimentar les teories conspiradores, la Casa Blanca va evitar fer comentaris sobre la decisió de l’FBI. Però, al cap i a la fi, si Hillary Clinton es juga la presidència, Obama es juga en les eleccions de novembre la perdurabilitat del seu llegat com a president. No hi ha cap dubte que una victòria republicana engegaria a rodar totes les conquestes demòcrates dels últims anys, des de la reforma sanitària fins a les polítiques ambientalistes contra el canvi climàtic compromeses en l’acord de París, passant per tractats internacionals tan transcendents com l’acord nuclear amb l’Iran.
Per a Clinton és fonamental el suport del president Obama, l’antic rival en les presidencials del 2008, que té una aprovació majoritària a la seva gestió –el 51%–, una dada moderadament positiva tractant-se de l’últim semestre del mandat. Obama té un índex de popularitat molt supeta: rior a la candidata i el seu concurs contribuirà sens dubte a mobilitzar, per descomptat la comunitat afroamericana, però també les bases demòcrates, que no estan demostrant un gran entusiasme amb la candidata i que en les primàries han optat per donar suport a l’esquerrà Bernie Sanders.
L’elecció de Carolina del Nord per al desembarcament d’Obama a la campanya no és fútil. Es tracta d’un dels estats clau en l’elecció de l’actual president el 2008, quan va arrabassar als republicans quinze vots electorals, que posteriorment el 2012 van tornar a la cleda conservadora amb Mitt Romney com a candidat. Encara que Hillary Clinton continua dominant les enquestes, la batalla amb Donald Trump es presenta duríssima. Els últims sondejos situen la candidata demòcrata amb un avantatge màxim de sis punts, però amb perspectives menys optimistes en estats clau com Ohio i Virgínia, Florida i la mateixa Carolina del Nord.
En mànigues de camisa, arremangat, el president Obama va irrompre en la campanya presidencial amb el missatge que més falta li fa la candidata demòcra- “Avui estic aquí perquè crec en Hillary”. El president va anar directe al gra, a combatre el principal taló d’Aquil·les de Clinton, que segons els sondejos és la seva dificultat a inspirar confiança. “Dono suport a Hillary Clinton perquè és la candidata, home o dona, més preparada i qualificada que hi ha hagut mai per asseure’s al despatx Oval, aquesta és la veritat”. Un altre missatge per contrarestar el mantra de la campanya de Donald Trump, que la presenta com la candidata més corrupta de la història.
I com que el dia va donar per recordar la gestió de Hillary Clinton com a secretària d’Estat, Obama va proclamar: “Tenia una gran fe que faria una bona feina, i va ser així.”
Però a més de defensar la candidata, Obama va situar la confrontació en el terreny ideològic desplaçant a l’esquerra el missatge de la candidata. “La vostra preocupació és la de les famílies treballadores, és igual que sigueu blancs o negres o hispans, sou treballadors que us enfronteu a una elecció entre dues visions contraposades, els que es preocupen per vosaltres i els que no”. I arribat a aquest punt va presentar Hillary Clinton com una persona “apassionada”, que no es mostra mai indiferent “quan veu una injustícia, una desigualtat o a algú que pateix”.
Obama va recordar que durant vuit anys els republicans al Congrés han bloquejat reformes que pretenien portar el progrés a les famílies i, pensant segurament en el seu llegat, va advertir que en ocasions com en l’actual “està en joc molt més que la presidència”. I va acabar proclamant: “Estic preparat per lliurar-li el bastó de comandament”.
EL PRESIDENT “Avui sóc aquí a Carolina del Nord perquè crec en Hillary”
UN MOMENT CLAU
“De vegades, en una elecció ens juguem alguna cosa més que la presidència”