El Barça es gasta el doble als jutjats que en fitxatges
El Barça s’ha gastat en sancions el doble que en incorporacions
La recompra obligada dels terrenys de Can Rigalt ha caigut al Barcelona com una galleda d’aigua freda. El laude arbitral condemna el club a desfer una operació de venda de 10.000 metres quadrats a l’Hospitalet que es va fer el juny del 2005 i a reemborsar 47 milions d’euros a la immobiliària MAR. Aquests 47 milions són el preu d’un gran jugador al mercat. Fins al punt que només Neymar, Luis Suárez i Ibrahimovic han costat més al Barcelona en la seva història que el pagament que ara ha d’atendre. De fet, aquest estiu el Barça ha pagat més diners en judicis, multes i sancions que no pas en incorporacions per reforçar l’equip. Si per Samuel Umtiti i Denis Suárez s’han pagat 28,2 milions, l’entitat, entre Can Rigalt, l’acord pel cas Neymar i la petició de multa de la UE per ajuts públics, pot arribar a abonar 57,5 milions, el doble exacte del que s’ha invertit fins ara en el Barça 2016-2017.
A la secretaria tècnica es treballa per fer un parell més de fitxatges. Es busca un davanter per donar descans al trident i s’està atent al mercat per si es pot fitxar un lateral dret o un altre migcampista. El pressupost inicial eren 60 milions més les vendes. Tot i això, el nou revés judicial és una dura clatellada a les arques del club. Mentrestant, l’entitat encara no té patrocinador per a la samarreta, tot i que es negocia amb Qatar i dues companyies més.
I és que ha estat un mes horribilis per als serveis jurídics blaugrana, que no han parat de rebre males notícies des que el 3 de juny la UEFA multava el club amb 150.000 euros pels expedients acumulats per l’exhibició al Camp Nou d’estelades, considerada “bandera inapropiada” a la Champions League.
Una setmana després, els advocats del club arribaven a un pacte, que s’està acabant de redactar, amb Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat per tancar definitivament el cas del fitxatge de Neymar. Després de repetir durant anys que ho havia fet tot bé, el Barça ha acceptat una infracció fiscal als exercicis del 2011 i el 2013, i pagarà 5,5 milions. “Davant la possibilitat d’anar a judici i haver de pagar 22 milions, vam agafar l’oportunitat del pacte”, va dir el president Bartomeu.
La UE també proposa un càstig al Barça d’un màxim de 5 milions per excepcions fiscals perquè no és societat anònima esportiva. És Hisenda qui ha de decidir l’import final de la multa. Però el club al·lega que sempre ha estat conforme a la legalitat vigent a Espanya i que des de l’1
47 MILIONS PER CAN RIGALT En la memòria econòmica de la 2014-2015 es xifrava en un 25% les probabilitats de perdre la demanda
de gener del 2016 tributa “igual que les societats anònimes esportives”.
Finalment, dilluns va arribar el laude de Can Rigalt, terrenys comprats el 1997 per Josep Lluís Nuñez, venuts el 2005 per Joan Laporta i que ara Josep Maria Bartomeu haurà de recomprar, que va sorprendre a l’entorn per la magnitud
de l’import a pagar. I perquè no es pot recórrer. “Això sí, es pot impugnar perquè quedi nul”, va anunciar la vicepresidenta econòmica, Susana Monje, que a Ràdio Barcelona i RAC 1 va descriure el contracte de fa 11 anys com “molt mal fet perquè no especifica la data de lliurament dels terrenys i les condicions són estranyes”.
Laporta es va defensar amb un comunicat en què assegurava que durant el seu mandat, que es va acabar el 30 de juny del 2010, no va tenir mai coneixement d’aquest arbitratge. “Exigeixo la publicació immediata del laude perquè tots els socis puguem saber com s’ha arribat
DECLARACIONS CREUADES Laporta nega haver sabut res de l’arbitratge i Monje diu que el contracte estava “molt mal fet”
a aquesta situació. Durant la meva gestió, la venda va ser una operació molt rendible per als interessos del Barcelona”, va dir demanant transparència a la junta.
El cert és que en la memòria econòmica de la temporada 2014-2015 sí que s’explicava l’estat del cas. S’hi detalla que el novembre del 2014 la
immobiliària MAR instava a una demanda arbitral sol·licitant que es complís el contracte o que es resolgués. El Barça calculava que el laude s’emetria el gener del 2016 i la comissió gestora, que va tancar l’exercici per les eleccions, i els assessors legals vaticinaven que la demanda arbitral no hauria de prosperar. “La probabilitat que es condemni el club a la restitució del preu de la compravenda és molt baixa [no superior al 25%], de manera que no es derivaran ni minusvàlues ni pèrdues financeres”, es llegeix a l’escrit presentat als compromissaris. Però es va perdre i el Barça ha de pagar 47 milions. El fitxatge més car.