Viktor Orbán
PRIMER MINISTRE D’HONGRIA
Una Unió Europea que encara no s’ha recuperat de la ressaca del Brexit va rebre ahir un nou desafiament, aquesta vegada de l’hongarès Orbán, en forma de referèndum sobre la política europea de refugiats. Serà el 2 d’octubre.
Ja se sabia que probablement a la tardor hi hauria un referèndum hongarès sobre distribució europea de refugiats, però l’anunci oficial ahir de la data, el proper 2 d’octubre, va adquirir ressonància especial en una UE encara en estat de xoc després del referèndum britànic en el qual la població va optar pel Brexit. Encara que no tan irreversible en el resultat, la consulta hongaresa –àmpliament invocada en els últims mesos pel primer ministre, el dretà Viktor Orbán– serà el primer referèndum de desafiament a la UE rere el britànic, i qui sap si després en vindran d’altres. El president de la República Txeca, Milos Zeman, va deixar caure la setmana passada que, encara que ell dóna suport a la permanència en la UE i l’OTAN, faria “tots els possibles” perquè els txecs poguessin expressar-se sobre això.
La pregunta que serà plantejada a la ciutadania magiar és la següent: “Voleu que la Unió Europea disposi una reubicació obligatòria de ciutadans no hongaresos a Hongria sense l’aprovació del Parlament?” Formulada en aquests termes, i escortada per la campanya del no que fa temps que desplega el Govern, cal predir quin serà el resultat. Data i pregunta van ser anunciades ahir en un comunicat pel cap de l’Estat, János Áder, membre de Fidesz, el partit d’Orbán. Perquè el referèndum sigui vàlid, es necessita una participació del 50%.
Fa temps que el Govern hongarès crida la població a votar que no, invocant sovint “el risc de terroristes” entre els refugiats, i col·locant cartells en els quals situa els votants a “enviar un missatge a Brussel·les”, informa Afp des de Budapest. L’oposició socialista magiar el va acusar ahir de “voler treure Hongria de la Unió Europea” amb un referèndum que “utilitza les més desvergonyides mentides”.
El primer ministre Orbán –que esgrimeix un virulent discurs polític contra refugiats i immigrants– havia anunciat fa mesos aquest referèndum contra les quotes de 160.000 sol·licitants d’asil als estats membres, acordades el setembre passat. A finals d’aquell estiu del 2015, s’havia produït l’embús de milers de refugiats a l’estació de Budapest que, procedents majoritàriament de Síria, l’Iraq i l’Afganistan, havien arribat a Hongria després de recórrer la ruta dels Balcans –ara tancada– per intentar arribar a Alemanya.
Va ser llavors quan la cancellera germànica, Angela Merkel, va obrir les fronteres. Viktor Orbán va procedir al seu torn a segellar les fronteres hongareses amb tanques i legislació més restrictiva. L’Hongria d’Orbán estima que les quotes vulneren la seva sobirania, i al costat de la veïna Eslovàquia ho ha denunciat davant el Tribunal de Justícia de la UE. En realitat, l’aplicació d’aquelles quotes fins ara ha deixat molt a desitjar. Fins l’1 de juliol, només 2.783 d’aquells 160.000 peticionaris d’asil havien estat redistribuïts en només 19 països de la UE i a Suïssa, segons dades de la Comissió Europea. A Hongria li correspondria acollir 1.294 refugiats, a la qual cosa es nega en rodó, com altres països de l’Est. Merkel va relativitzar l’assumpte. “Coneixíem la determinació del Govern hongarès per la consulta; l’únic nou és que ara sabem la data”, va dir en roda de premsa amb el president argentí, Mauricio Macri, de visita a Berlín.
En plena ressaca del ‘Brexit’, el Govern dretà magiar crida a “enviar un missatge a Brussel·les”