Desconnexions

De totes les accepcions del terme desconnectar, la primera, per jerarquia lingüística, és la “supressió de la comunicació elèctrica entre un aparell i la línia general”. Tot i això, quan el món sobiranista planteja la seva decisió de desconnectar d’Espanya, ho fa partint de la segona accepció de la RAE: “Interrompre la connexió entre dues o més coses”. En aquesta accepció, els elements desconnectats se situen en un pla d’igualtat; en la primera, l’anomenat aparell perd la font principal d’energia quan es desendolla.

Però en l’inici de les transicions sempre hi ha una part que arrenca en una posició de més força; és la que té accés a l’interruptor general de la llum. Pecaven de certa ingenuïtat els qui pensaven que les mesures de ruptura amb Espanya aprovades pel Parlament no tindrien resposta concreta i immediata. El Tribunal Constitucional ha optat per exercir de tribunal i no deixar-se arrossegar pel vertigen de la política, però els partits espanyols majoritaris han actuat amb contundència a la primera oportunitat que se’ls presentava de reaccionar al ple de la ruptura i han deixat l’antiga CDC, ara PDC, sense grup propi a les cambres.

La decisió presa pel PP, el PSOE, Podem o Ciutadans, encara que ajustada al reglament, s’entén en el context de les maniobres partidistes a curt termini que es lliuren per resoldre l’embolic de la investidura i també, per descomptat, per la necessitat de comparèixer en unes hipotètiques terceres eleccions sense sospita de simpaties amb el catalanisme rebel. Però a llarg termini podem considerar que silenciar el grup del PDC juga en contra de la solució del conflicte plantejat. De fet, reduir la veu parlamentària de Catalunya durant els propers quatre anys a un sol grup propi, el d’ERC, és una altra manera de procurar la desconnexió.