Manuel Carrasco
El cantautor traspua amor i calidesa a Calella amb motiu de la seva gira ‘Bailar el viento’
CANTANT
El cantant Manuel Carrasco va confirmar ahir en el seu debut al Festival de Cap Roig l’excel·lent relació que manté amb l’afició catalana, que aquest any s’ha materialitzat també al Liceu i, el proper desembre, al Palau Sant Jordi.
S’ha fet esperar, però finalment el festival de Cap Roig va gaudir de la presència de Manuel Carrasco sobre l’escenari de Calella de Palafrugell. Potser és el mar, a pocs metres dels jardins botànics, o la brisa de la Costa Brava, però ahir el d’Isla Cristina arribava pletòric d’energia i magnetisme. Va fer Bailar el viento de Cap Roig i va desencadenar la passió dels 2.100 espectadors que omplien el recinte. No van parar de tirar-li floretes i de cantar amb ell cadascuna de les seves cançons. El festival va caure rendit als seus peus.
Malgrat que el concert comença sempre a les deu del vespre, la peregrinació de fans va començar a omplir els accessos dues hores i mitja abans. Una sort per a ells, perquè van poder escoltar, encara que fos de lluny, les proves de so de la banda i la veu de Manuel Carrasco.
Entre els afortunats hi havia la Montse i les seves dues filles, l’Helena i l’Anna, que eren de les primeres a arribar, procedents del Vendrell. Explicaven amb entusiasme que l’havien vist en l’últim concert a Isla Cristina i, sense alçar la veu, van reconèixer que han tingut la sort de conèixer-lo. Unes fans molt afortunades i l’enveja de molts. “Ens agraden les lletres de la seva música i la manera com és. És una persona humil, senzilla i la fama no li ha pujat al cap”, afirmaven alhora.
Per darrere continuaven arribant més i més espectadors. I les hostesses del festival. Si bé és cert que Manuel Carrasco té un públic molt ampli, ahir Cap Roig es va omplir de famílies, parelles i grups d’amigues i amics disposats a donar-ho tot amb el seu referent musical. Mentre la Montse i les seves filles es feien fotos amb Calella de fons, dues dones més feien la pujada que hi dóna accés. Elles, la Marga i la Montse, arribaven de Sant Sadurní. “El vam veure al Liceu i ens encanta la seva manera de ser i de cantar. Esperem una nit màgica i que soni com mai en aquest lloc tan bonic”.
Els seus fans l’adoren. I el món de la música se l’estima amb sinceritat. I tot perquè és com és. Ell és un artista fet a si mateix. Amb una personalitat sensible i un caràcter proper, ha aconseguit construir-se musicalment, i és així com ha pogut arribar al cor del públic.
Carrasco va obrir la nit amb Tambores de guerra, del seu últim àlbum, Bailar el viento. Començava la festa amb tota una declaració d’intencions. De fet, va repassar de dalt a baix les cançons del disc amb què està de gira, però sense oblidar grans èxits com No dejes de soñar, Sabrás i Que nadie, amb la qual en principi s’acomiadava. I sempre acompanyat pel cor del públic, que se les sap totes. No era un concert per estar assegut. Ahir a Cap Roig tocava ballar i aplaudir al so de les seves cançons. La connexió entre l’auditori i el cantant va ser una apoteosi. De les que queden emmarcades i fan que el públic se’n torni cap a casa amb un somriure a la boca.
Tot i això, encara faltava alguna cosa. Un caramel que es va guardar per al final. Ja passàvem pels bisos, però fins i tot aquí va ser generós, regalant a la vetllada sis temes més entre buleries, solos
El cantant de Huelva repassa els temes del seu últim treball i els grans èxits de la seva trajectòria
i cançons com Amor planetario o En el bar de los pesares. I, entre elles, va arribar l’esperada Ya no, amb la qual el recinte es va desfer. Va ser un gran moment, per guardar-lo a l’àlbum dels moments històrics de Cap Roig.
El concert el va firmar amb Siendo uno mismo, també de Bailar el viento. Una cançó que comença dient: “No soy ejemplo para nada ni para nadie. Tengo miserias como cualquiera de ustedes”. I és que Carrasco és un compositor d’històries. Encara és a la retina de molts aquella imatge televisiva sempre al costat d’una guitarra espanyola. És d’aquesta passió d’on sorgeix aquest artista capaç de convertir les seves paraules en versos i transformar les seves emocions en melodies. Ahir en va regalar a tones a Cap Roig.