El Regne Unit comença a perdre pes a Brussel·les
Un britànic serà comissari europeu de Seguretat, un càrrec d’aparença
Sir Julian King, el candidat a comissari europeu proposat pel Govern britànic després que el seu antecessor en el càrrec –Jonathan Hill– renunciés per la victòria del Brexit en el referèndum del 23 de juny, ja té una cartera assignada. Serà comissari de Seguretat, és a dir, el responsable d’harmonitzar la lluita antiterrorista a nivell comunitari.
Es tracta d’un càrrec amb més simbolisme polític que poder real, perquè aquesta continua sent una competència reservada
El liberal Verhofstadt qüestiona que King sigui idoni si es vol construir una política antiterrorista comuna
als Estats membres. Les seves funcions, a més, no són noves, ja que fins ara estaven repartides entre diversos comissaris, sobretot entre el vicepresident de la Comissió Frans Timmermans i Dimitris Avramopoulos, comissari europeu d’Immigració. Ara, assignant-les-hi a una única persona, es guanya visibilitat davant l’opinió pública, en un moment en què el terrorisme islamista està amenaçant una Europa que encara no sap com enfrontar-se a ell.
De moment, les dues grans propostes que s’han fet en aquest àmbit han quedat desdibuixades. Pressionats pels principals lobbies de la caça, els governs europeus van rebutjar el juny passat els punts més ambiciosos de la directiva que pretenia dificultar la possessió d’armes. I en la lluita contra la radicalització a internet, sí que s’ha arribat a un acord amb les principals empreses del sector perquè eliminin el contingut perillós dels seus servidors, però que en el fons és difícil de dur a la pràctica, perquè és impossible poder rastrejar tot el material de la xarxa.
Mentre el Regne Unit continuï formant part de la UE, hi ha d’haver un comissari britànic perquè cada Estat membre en té dret a un. Però amb la nova cartera assignada a Julian King –i en espera que abandoni definitivament el seu càrrec quan es materialitzi el Brexit–, el país perd pes en les institucions europees.
El seu predecessor, Jonathan Hill, era el responsable de regular els serveis financers, una àrea d’especial importància per a la City de Londres i un clar missatge a favor que el Regne Unit es quedés a la Unió Europea. La idea no li ha sortit bé al president de l’Executiu comunitari, Jean-Claude Juncker –qüestionat des que es va conèixer el resultat del referèndum–, i la cartera passa ara a mans del letó Valdis Dombrovskis, comissari de l’euro.
El nomenament de King no es farà efectiu fins que acabin les vacances d’estiu i es pugui enfrontar a l’examen del Parlament Europeu. Un simple tràde mit, ja que Juncker ja ha emparaulat el seu càrrec amb els líders dels principals grups polítics. No obstant això, el liberal Guy Verhofstadt, que va celebrar la proposta, també va plantejar alguns dubtes sobre la conveniència que sigui un britànic qui assumeixi la nova cartera de Seguretat. “El Regne Unit començarà aviat el procés per abandonar la UE i, sobretot, té moltes excepcions en matèria de Justícia i Interior, l’àrea principal si realment es vol construir una política antiterrorista. Seria estrany donar-li una cartera tan important –va declarar– a algú que no té incentius per fomentar l’interès europeu”.
El Govern britànic encara no ha invocat l’article 50 del tractat Lisboa per poder començar les negociacions formals sobre la sortida de la Unió Europea. La nova primera ministra, Theresa May, ha dit que caldrà esperar, almenys, fins l’any que ve. El que sí que han començat són els contactes oficiosos, amb els seus recents viatges a Berlín i París. La cancellera alemanya, Angela Merkel, és partidària de donar temps al Regne Unit i de no fer cap pas en fals davant els complicats acords que queden per davant. En canvi, el president francès, François Hollande, ha adoptat una posició més contundent, per evitar que els partits euroescèptics (entre els quals el Front Nacional) promoguin més referèndums per abandonar la Unió Europea, i defensa com a solució una integració més gran.
L’eix franco-alemany, per tant, acudirà dividit a la reunió oficiosa que els líders europeus faran a Bratislava el pròxim 16 de setembre per discutir quin ha de ser el futur dels Vint-i-set
sense el Regne Unit. De moment, Londres ha renunciat a la presidència rotatòria de la UE que havia d’assumir durant el segon semestre de l’any que ve, ja que vol centrar els seus esforços a negociar la sortida.