El Ministeri de l’Interior dissenya un islam afrancesat
Cazeneuve vol imams francesos i finançament autòcton de les mesquites
Dues mil persones a la nau i una multitud a l’atri de la catedral de Rouen, sota la pluja, decorat habitual a Normandia, i davant d’una pantalla gran, van assistir ahir al solemne funeral pel pare Jacques Hamel, decapitat als 86 anys per dos terroristes de 19, en una església de Saint-Étiennedu-Rouvray, als voltants de l’anomenada ciutat dels mil campanars. En representació del Govern, el més visible dels ministres, el de l’Interior, Bernard Cazeneuve.
Com si no en tingués prou amb la seva tasca de comandant d’un exèrcit de 23.000 efectius per garantir el desenvolupament de mig centenar d’actes festius de l’estiu (que, malgrat les promeses, pateixen un parell d’anul·lacions diàries), Cazeneuve ha de coordinar els seus informadors, repartits en diferents direccions i ministeris. I assegurar un contacte diari amb el seu col·lega de Defensa, el primer ministre i el president de la República.
I com que la seva cartera comprèn el culte, li han llançat un os més difícil de rosegar: reorganitzar l’islam de França. Serp d’estiu que, per diferents raons, no es resol mai, ara podria rebre el suport comunitari: mig centenar de francesos musulmans representatius, des de caps de servei d’hospitals fins a una senadora, es van comprometre per escrit, diumenge, a rellançar la Fundació per a les Obres de l’Islam a França, creada el 2005.
I un altre suport, decisiu però prudent, del Govern. Cazeneuve –que va desmentir irat la declaració que li va adjudicar Le Canard Enchaîné d’estendre a la resta del país el concordat vigent a Alsàcia, on els ministres de tots els cultes són pagats per França– està d’acord amb el seu primer ministre, Manuel Valls, a buscar solucions per a dos problemes de pes: la formació d’imams francesos i a França, i el finançament de les mesquites.
Només un de cada cinc imams és francès. N’hi ha 300 (150 turcs, 120 algerians i 30 marroquins) formats i pagats pel seu país d’origen. Imams que, en general, no parlen francès ni coneixen el context sociocultural del país que els acull. Les mesquites, a més, viuen de països d’actitud dubtosa pel que fa al terrorisme, com l’Aràbia Saudita.
Valls, que ja el 15 de febrer del 2015 demanava al Parlament que es prohibís el finançament extern, ho va reiterar divendres a Le Monde, diumenge a Le Journal du Dimanche i ahir a Libération.
El 2005 Serge Dassault va fer una picada d’ullet als seus clients d’armament al Golf i va donar dos milions d’euros a la fundació. I ara? Certs polítics suggereixen un impost sobre aliments halal, que mouen 6.000 milions d’euros a l’any. Alguns temen que es transformi en un acte militant.
Sobretot perquè des del 1905 França té un ordenament estricte que separa el públic del privat. Això sí: amb el respecte per les religions com a bandera, normal al país que s’ha dessagnat per motius religiosos, entre expulsió de jueus –un segle abans que a Espanya–, nit de Sant Bartomeu i deportació de jueus al segle XX. Fins i tot avui, París bé val una missa, fins i tot en llatí.
Símbol de la República laica, la Marianne, el bust de la qual es va inspirar fins i tot en el de Brigitte Bardot, és l’única imatge legítimament venerada als ajuntaments. Ara per ara, sense vel.