Quatre de cada cinc iemenites necessiten assistència humanitària
L’ONU i les oenagés alerten que la meitat de la població pateix inseguretat alimentària
El conflicte armat al Iemen ja ha causat més de 6.500 morts, des de març del 2015, i està enfonsant en la pobresa bona part de la població. Les oenagés amb presència al Iemen i diferents agències de les Nacions Unides mantenen actiu el màxim nivell d’emergència, el 3, categoria que fixa les mesures per intentar respondre a les crisis humanitàries més severes. El Iemen, l’Iraq i Síria són, en aquests moments, els tres països que figuren en aquesta trista llista.
Les xifres evidencien la gravetat de la situació: més de la meitat de la població pateix inseguretat alimentària i en algunes províncies fins al 70% dels seus habitants tenen importants dificultats per aconseguir menjar, segons el Programa Mundial d’Aliments. A més, 21,1 milions de persones, xifra que representa quatre de cada cinc iemenites, necessiten algun tipus d’assistència humanitària per subsistir, segons dades de l’Oficina per a la Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU (OCHA, en les sigles en anglès).
“El Iemen està en un moment de paràlisi econòmica i aquí depenem de les importacions. La gent ha perdut poder adquisitiu i els preus s’han disparat”, explica per telèfon des de Sanà, la capital iemenita, Marie Spaak, codirectora de la delegació de l’OCHA al Iemen. El bloqueig de comptes bancaris i la fragilitat del sistema financer a causa de la guerra ha frenat l’arribada d’estocs d’aliments. Spaak lamenta que “una de les tres pitjors emergències que pateix actualment el món, la del Iemen, no té visibilitat, no transcendeix... Moltes oenagés van marxar quan es va incrementar la violència i ara que el conflicte ha baixat d’intensitat algunes comencen a tornar”.
Metges sense Fronteres (MSF), com és habitual, denuncia sense embuts el paper que la indústria humanitària, tant oenagés com agències de l’ONU, està jugant en aquesta crisi. Teresa Sancristóval, responsable d’Emergències d’MSF Espanya, subratlla que “el sistema d’ajuda no és eficaç i aquesta inoperància és més patent al Iemen que en altres llocs, per la inseguretat i perquè es tracta d’un país que importa a molt poca gent”. MSF assumeix que hi ha províncies en què continuen els combats i on és més complicat accedir, però que “l’error és contemplar el Iemen com un tot, ja que la situació canvia totalment d’una regió a l’altra. Per a moltes persones passarà un any sense que rebin assistència, hi ha molt poca organització”, afegeix.
Sancristóval explica que encara que “els bombardejos han disminuït enormement no s’ha emprès cap reconstrucció. Nosaltres estem cogestionant dos hospitals públics i una clínica pròpia, però molts centres sanitaris continuen tancats perquè el Ministeri de Sanitat no pot pagar el personal mèdic ni els fàrmacs. Per a MSF Espanya aquesta és l’emergència més cara del món perquè només podem transportar els medicaments i altres equips per aire, quan abans ho fèiem per vaixell”.
Una xarxa d’entitats humanitàries que analitza en butlletins periòdics (IPC) la situació de les poblacions més vulnerables alerta que el nombre de persones que pateixen inseguretat alimentària supera la xifra dels 14 milions, la qual cosa representa més de la meitat de la població del Iemen i gairebé un 10% més que fa un any. A l’IPC es pronostica que per a uns 3,5 milions d’habitants la disponibilitat de menjar empitjorarà en les properes setmanes. La falta d’aigua potable i les deficients condicions sanitàries compliquen el panorama. I l’OCHA afegeix que només s’ha pogut assistir un 20% dels 2,4 milions de nens menors de cinc anys i dones embarassades i lactants que pateixen de desnutrició aguda o moderada.
El conflicte ha provocat el desplaçament intern de més de 2,8 milions de persones des del març del 2015. Els que tornen a casa topen amb un escenari desolador, sense recursos i sense els mitjans de vida que tenien abans que esclatés la guerra.
MSF: “El sistema d’ajuda no és eficaç i aquesta inoperància és més patent al Iemen que en altres llocs”