Un Talgo per a Delhi-Bombay
Ahir més d’un turista atabalat per l’ensopiment de l’Índia i les seves bigarrades estacions es devia ben sorprès veient passar com una exhalació un Talgo amb el logo de Renfe clarament estampat en cadascun dels seus nou vagons.
No era un miratge. Un comboi de la companyia espanyola va efectuar ahir una prova de velocitat entre Nova Delhi i Bombai, amb un ampli seguiment per part dels mitjans indis. El seu objectiu era cobrir en 12 hores el trajecte entre les dues metròpolis, que els trens indis més veloços actualment fan en 16.
Les pluges torrencials i les inundacions en l’últim tram ho van impedir, però les autoritats ferroviàries índies van considerar un èxit el que van presenciar en condicions meteorològiques normals.
De fet, l’itinerari va ser com una seda fins a Surat –la capital mundial de la talla del diamant–, amb una retallada de dues hores respecte al Shatabdi, el tren més ràpid que actualment cobreix el trajecte. Tot i això, a partir d’aquí la intensitat de les precipitacions monsòniques va malmetre les previsions i va arribar a aturar completament el tren en trams on les vies es trobaven submergides. De fet, en pobles propers a l’itinerari, al sud de Gujarat, l’aigua arribava fins a la cintura i cinc persones van perdre la vida.
Talgo no va enviar els seus trens a lluitar contra els elements, però el cas és que, quan no és la sorra –com en l’AVE de la Meca a Medina– és l’aigua qui desafia l’alta velocitat espanyola. Els seus vagons van sortir del port de Barcelona fa alguns mesos i van arribar a l’Índia a l’abril. Poc abans, Talgo havia exhibit els seus trens a l’Iran, mercat proper al de l’Uzbekistan i el Kazakhstan, on ja opera amb èxit.
L’Índia és un mercat encara més abellidor, ja que cada any es venen diversos milers de milions de bitllets de tren, més que en cap altre país del món. I si la seva extensa xarxa ferroviària és antiquada, el seu parc mòbil encara més.
Fa uns mesos, l’Índia va aprovar el seu primer trajecte de tren d’alta velocitat, amb finançament japonès, entre Bombai i Ahmedabad, la capital de l’estat natal del primer ministre, Narendra Modi. Però com que a l’Índia hi ha tantes vaques lliures, el Govern ha demanat ara un nou pressupost que reculli que tot el recorregut, de centenars de quilòmetres, sigui elevat. Tot i així, el ministre de Ferrocarrils ha arribat a dir que els bitllets seran més barats que els passatges d’avió i que s’estudien vuit línies més d’alta velocitat. A mesura que els costos exorbitants es facin evidents, el pla B, d’altres tantes línies d’alta velocitat –de fins a 200 km/ h– en les quals el Talgo ahir presentat és competitiu, pot guanyar el capítol.
Des del maig, Talgo ha efectuat diverses proves al llarg de la geografia índia, amb l’atent seguiment dels enginyers i tècnics d’Indian Railways, una de les empreses públiques amb més nombre d’empleats del món. La iniciativa va partir de la companyia amb seu a Madrid, que costeja l’operació, l’import de la qual no ha estat revelat.
Aquest Talgo, amb una locomotora suïssa ABB –utilitzada per altres trens indis– va batre el rècord indi de velocitat el mes passat, a prop de Mathura, circulant a 180 km/h, vint quilòmetres més que el rècord anterior, establert aquest mateix any pel nou Gatimaan Express, que va de Delhi a Agra en cent minuts. No debades, els trens indis que avui circulen multipliquen per tres el pes dels Talgos –de base d’alumini– i també el seu consum energètic.
Durant els propers dies, el Talgo haurà de realitzar el mateix trajecte a 140 km/h i 150 km/h. Si aconsegueix reduir el trajecte de 1.400 km entre Delhi i Bombai a 12 hores, per als indis s’haurà obert una nova era. De fet, les aclamacions amb què el Talgo era rebut ahir al seu pas, a la congestionada Bombai, demostra que ja ha guanyat la batalla de l’opinió pública. I, a diferència del que potser passa a Espanya, a l’Índia Talgo sona a futur, a l’abast de la mà. Un futur amb pantalles de televisió al passadís i vagó cafeteria, encara que tant la programació com el menú necessitaran una renovació a fons.
L’Índia és un mercat molt apetitós: és el país en què es venen més bitllets i els seus trens i vies són molt antiquats