La llarga ombra de Queipo a Sevilla
La ciutat repudia el militar amb l’aval del PP però rebutja traslladar les seves restes de la Macarena
La ciutat de Sevilla vol oblidar-se definitivament del general Gonzalo Queipo de Llano i passar una de les pàgines més doloroses de la seva història. L’Ajuntament sevillà acaba d’aprovar per unanimitat una moció d’IU que condemna el cop d’Estat militar del 1936, repudia Queipo de Llano i rebutja que les seves restes continuïn enterrades a la basílica de la Macarena. El PP va donar suport a tots els punts de la moció excepte aquest últim, en el qual Ciutadans es va abstenir.
El cop de Franco va triomfar en bona mesura perquè els revoltats van aconseguir controlar el sud-oest peninsular, cosa que va permetre que les tropes de l’Àfrica tinguessin un cap de pont on establirse i posteriorment avançar. Queipo de Llano va aconseguir el control de Sevilla després d’una breu resistència i va desencadenar una brutal repressió a la ciutat i a la província que va costar la vida a unes 14.000 persones. “Queipo va ser un assassí i un xivato. El que li faltava d’intel·lecte sembla que ho compensava amb energia i agressivitat”, escriu l’hispanista Paul Preston.
Queipo de Llano, mort el 1951, i la seva dona, Genoveva Martí, estan enterrats cadascú sota la seva làpida a l’església que ocupa la Germandat de la Macarena. El seu faixí de general s’exhibia en el pas de la Verge més famosa de la Setmana Santa, i en honor del matrimoni es van fundar les germandats de San Gonzalo i Santa Genoveva.
L’home que des les seves emissions de ràdio animava a “perseguir els rojos com a feres, fins a fer-los desaparèixer tots”, o que convidava els seus soldats a violar les milicianes que “no se’n deslliuraran per molt que bramin i piquin de peus”, va ser enterrat com un penitent de la confraria de la Macarena “sense que hi hagi motiu per sospitar que es penedís de cap de les seves accions”, assenyala Preston.
La figura de Queipo incomoda també el PP de Sevilla. Almenys una part del partit. El regidor Gregorio Serrano admet que “qualsevol que llegeixi la seva biografia no pot fer més que repudiar-lo. Va trair el seu rei, la República i Franco mateix”. Ni una paraula sobre el seu paper en la brutal repressió que va desencadenar a la província. Malgrat això, els populars van votar en contra de retirar les seves restes de la Macarena. “Com a Ajuntament no som ningú per mostrar rebuig al que digui la seva germandat i la seva família, que volen que sigui allà”, argumenta Serrano.
Per a la resta de formacions del Consistori, excepte Ciutadans, que la seva tomba continuï allà és “una clara ofensa per als familiars de les víctimes del franquisme i per a tots els demòcrates”.
“Queipo és, sense cap dubte, el gran responsable de la cruel repressió que es va desencadenar a Sevilla. Qualificar-lo de criminal de guerra és una asseveració històrica del màxim rigor, no un adjectiu”, recorda l’investigador sevillà José María García Márquez.
Tanmateix, tots els intents de retirar la seva tomba de la basílica de la Macarena han fracassat. “Treure les seves restes de la Macarena equivaldria a posar el ferotge militar africanista al seu lloc. Seria admetre que Sevilla li va atorgar uns honors que no va merèixer mai”, diu el periodista Antonio Avendaño.
La nova moció aprovada per l’Ajuntament sevillà “va pel mateix camí de ser ignorada”, assenyala a aquest diari l’advocat Luis Ernesto Salas, que després de divuit anys des que es va traslladar a Sevilla per motius laborals “encara no he entrat mai a la Macarena. És l’únic que no conec de la ciutat. I no ho faré mentre hi hagi les restes d’aquell criminal”.
El general i la seva esposa, Genoveva Martí, estan enterrats a l’església d’una germandat