Lectures d’aquell estiu
Una visió globalment empàtica de la “nostra” Guerra Civil, vull dir no limitada a una simple historieta de bons i dolents, es podria elaborar a partir de la lectura –i meditació– de només tres escrits: Incerta glòria, la novel·la de Joan Sales; Els grans cementiris sota la lluna, el colpidor testimoni de Georges Bernanos sobre la repressió feixista a la Mallorca del 1936, i la carta que va adreçar al mateix Bernanos la jove pensadora Simone Weil després d’haver-se engatjat com a voluntària en el front d’Aragó.
Li diu que entre els anarcosindicalistes “s’alternaven la immoralitat, el cinisme, el fanatisme, la crueltat, però també l’amor, l’esperit de fraternitat, i sobretot la reivindicació del tan bell honor en els homes humiliats; em semblava que aquells qui anaven allí animats per un ideal triomfarien sobre aquells a qui empenyia el gust de la violència i el desordre”. Va tornar a París decebuda. “Ja no sentia cap necessitat de participar en una guerra que no era pas, com m’havia semblat ser al principi, una guerra de camperols afamats contra els propietaris de la terra i un clergat còmplice dels propietaris”.
Aquella guerra, “nostra” fins i tot dels qui encara no havíem nascut, era encara una guerra molt primitiva, on afloraven odis que venien de segles. Quantes, quantes barbaritats no es van cometre, més que al front, a la reraguarda! A tots els pobles, a totes les famílies se’n podrien explicar casos.
Weil n’explica un que val per tots. Es trobava a Sitges quan van retornar els derrotats de la fracassada expedició a Mallorca. De quaranta que havien sortit en van tornar només trenta-un. La nit següent van ser assassinats en represàlia nou conveïns “en aquesta petita vila on, al juliol, no havia passat res”.
Observadora pietosa de la condició humana, Weil també li explica al catòlic Bernanos que s’havia trobat com a assistent davant l’afusellament d’un sacerdot: “Durant els minuts d’espera, em preguntava si aniria simplement a mirar o si em faria afusellar jo mateixa tot provant d’intervenir; no sé encara què hauria fet si un feliç atzar no hagués impedit l’execució”.
Tots tres inspirats pel cristianisme, però en cap cas feixistes, Sales, Bernanos, Weil són tres dels noms que ens poden ajudar a reconciliar-nos amb la nostra part més fosca. I també la més lluminosa. Perquè la història, tota la història, es continua fent, encara avui, en nosaltres.