El judici de l’home

En poc espai de temps s’han succeït dos fets que han tingut el pare Bergoglio com a protagonista. L’assassinat del pare Jacques Hamel en una església de Normandia i la seva visita a Auschwitz. Hem sentit dir a Bergoglio després del primer fet: “Estem en guerra”, i passat el segon, escriure: “Senyor, perdó per tanta crueltat”.

Si analitzem el subjecte de les seves frases, de la primera se’n dedueix que interpel·la a la responsabilitat de la civilització occidental, de les forces de seguretat, o de l’exèrcit. De la frase escrita a Auschwitz, podem deduir que exhorta la de l’home. Em pregunto: ¿per què en el primer succés Bergoglio parla com a subjecte civil i en el segon com a teòleg? Podria semblar que en el dogma catòlic les jerarquies s’estenen, a més de la visió mítica de la història, fins i tot dels fets de fa cent anys, també a la qualitat de les ànimes, quan és noble jutjar els fets humans només des de l’òptica humana, i no divina.

Com que l’home és només home, no pot conjurar les runes del passat al judici diví. Això és el que s’ha trobat a faltar en la seva visita a Auschwitz, el judici de l’home Bergoglio envers la responsabilitat de l’Església catòlica, i d’altres, és clar, en el genocidi. Si pot dir “estem en guerra” després dels fets de Normandia, hagués pogut escriure “perdona’ns la nostra crueltat”.

QUEL QUINTANAVALLS

Tiana