L’educació demana pas a les xarxes socials

La necessitat de promoure les bones maneres en la comunicació digital posa de moda la ‘netiqueta’

No fer ni dir a la xarxa el que no es diria al carrer o mirant el receptor a la cara

Apareixen manuals que difonen normes bàsiques de bon comportament digital “Hi ha qui pensa que a la xarxa no se’l veu, amb la sensació d’impunitat total”

Si s’eliminen missatges insultants hi ha acusacions de censura; l’equilibri és fràgil

S’ha sentit incòmode en abandonar un grup de WhatsApp al qual algú el va afegir sense consulta prèvia? Ha patit comentaris irrespectuosos a Twitter? Rep constantment spam (correu brossa) d’amics i coneguts, siguin fotos, vídeos o mems que no li interessen i fins i tot molesten? Li sorgeixen dubtes constants a l’hora de comunicar-se a les xarxes socials o en l’entorn digital? Considera que hi ha excessiu acudit fàcil i comentari groller? Ha abandonat Facebook fart dels excessos? Sent amenaçada la seva privacitat per la difusió d’imatges o continguts íntims sense el seu consentiment? Se sent perdut entre tant de soroll? Li molesten les constants faltes d’ortografia o l’allau d’emoticones?

Si ha respost que sí a alguna o la majoria d’aquestes preguntes, no se senti ni un marcià ni un carca digital. Des de la xarxa mateix s’estan promovent cada cop més les bones maneres on line i hi ha experts que fins i tot asseguren que s’estan posant de moda. No està tot perdut. És el que ja s’ha batejat com la netiqueta, que engloba els codis socials d’una conducta respectuosa i educada a la xarxa. Un concepte que va sorgir als Estats Units (netiquette) fa gairebé un lustre i que s’ha anat estenent, amb l’aparició fins i tot de guies i manuals per a usuaris respectuosos o sensibilitzats amb la matèria.

“Són una sèrie de regles per comportar-se adequadament en línia”, resumeix Virginia Shea, autora de The core rules of netiquette. Es tracta de codis bàsics de conducta, difosos cada vegada més en articles, blogs o tutorials de YouTube, i amb obres ja de referència en un camp encara per explorar (Les bones maneres d’Emily Post en un món digital: viure bé a internet o més recentment Els principis de la netiqueta).

Els consells estan impregnats de molt sentit comú i intenten guiar i posar una mica d’ordre en un escenari abonat massa cops a l’excés, l’insult o els comentaris insolents, gràcies sobretot a la falta de contacte físic entre emissor i receptor i a la sensació d’impunitat que produeix l’anonimat o els perfils falsos. “Si en la teva vida diària dónes les gràcies, saludes i et comportes com una persona normal, a les xarxes socials hauria de ser igual. Però la gent es deixa anar, falta molt sentit comú”, destaca Laura Díaz, experta en social media i community manager.

Sense que emissor i receptor puguin mirar-se, sorgeixen habitualment confusions o males interpretacions, de vegades només pel to del missatge, per la dificultat de diferenciar entre la broma, la ironia, el sarcasme o la burla. “Internet ha generat noves formes de comunicació emocional, noves possibilitats d’immediatesa, però evidentment pot portar a una pèrdua de la relació cara a cara; permet més fàcilment l’ocultació, la disfressa i l’aparença, que també forma part de nosaltres, perquè quan ens expliquem hi ha molt de mite”, sosté Francesc Núñez, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), expert en sociologia i comunicació.

“He tingut la mala experiència, en la meva faceta política, no en la personal, d’haver rebut insults. De manera directa, a mi mateixa, o genèricament quan es malparla de càrrecs electes des de casa, des del sofà, darrere la pantalla que protegeix i que encoratja a dir qualsevol barbaritat. No ho porto bé, i penso que fora de les xarxes no seria així”, explica Marina Escribano, regidora a l’Ajuntament de Mollet del Vallès (Vallès Oriental). “Algunes persones es pensen que a la xarxa no se les veu, tenen sensació d’impunitat perquè estan amb el seu mòbil, a casa. Però les veu molta més gent que si estiguessin xerrant davant la porta de casa seva”, adverteix l’antropòloga Trina Milan, experta en noves tecnologies i innovació.

Tot i que sembla que les xarxes socials i la comunicació en línia sempre han existit, la generalització d’aquesta nova dimensió relacional té encara poc recorregut, de tot just una dècada. “És recent. A les escoles cal treballar més els continguts, incloent-los al currículum, com ja s’està fent amb la tecnologia”, explica Milan. “Ara el gran repte del sistema educatiu és ensenyar la creació de continguts”, afegeix.

Les situacions comunicatives i els missatges són gairebé infinits en un entorn en ebullició en el qual gairebé diàriament apareixen nous formats de comunicació en línia, sobretot a través de les xarxes socials, però també en canals més privats cada vegada més generalitzats, com el WhatsApp, els grups de debat o els fòrums més restringits. L’expressió d’emocions viscudes es repeteix a les xarxes socials. Entre les queixes habituals de part dels usuaris, precisament, l’excés de comunicacions intranscendents o considerades per part dels receptors fora de lloc. A Facebook ja és habitual donar el condol o comunicar la mort d’un ésser estimat. “Internet ha potenciat l’expressió de les emocions, a l’individu se’l coneix més ara pel que sent que pel que fa. Ens veiem tots forçats o necessitem realment comunicar emocions. En realitat la gent s’identifica normalment a la xarxa a partir dels seus gustos i hàbits de consum”, qüestiona el professor Núñez.

Els administradors de grups de discussió o debat, com passa a Facebook, tenen la potestat d’eliminar un determinat comentari si es considera ofensiu o restringir l’accés a un determinat usuari d’acord precisament amb la bona educació i les formes. No és gens fàcil trobar l’equilibri i preservar un ambient digital respectuós sense ser acusat de censura. “De vegades es produeixen sortides massives en un grup perquè has eliminat un comentari, sobretot si era d’un dels líders d’opinió”, corrobora Díaz, administradora de diversos grups.

Facebook està intensificant precisament el control dels perfils falsos per evitar els comportaments agressius impunes. En altres canals la regulació queda en mans dels mateixos usuaris. “Em sento còmode en els grups de WhatsApp, són molt pràctics, són una manera eficient de treballar en grup. Però, i l’educació? I les bones maneres? I les fórmules de salutació i comiat? S’estan perdent i em sap greu”, diu Jordi Salvadó, professor de primària, actiu a les xarxes.

Queda molt aprenentatge i conscienciació. “Ni xarxes socials ni mòbils actuen sols, és la gent. És clau ensenyar a les persones a utilitzar estratègies de comunicació a la xarxa. És superimportant que no s’obviï la importància de l’educació i la cultura en el món tecnològic, falta que els humans ens adeqüem al que significa actuar en aquests entorns, necessitem temps d’adaptació”, sosté Milan. Paciència i una bona dosi de sentit comú.