El Divino Claudio al ring

Combattimento Direcció musical: Fausto Nardi Direcció escènica: J.A. Rechi Lloc i data: Claustre del Carme, Peralada (1/VIII/2016)

Monteverdi, Divino Claudio pels seus contemporanis venecians, va utilitzar una sèrie de recursos musicals, a partir del vuitè llibre de madrigals, que marquen la pulsió teatral de les seves obres escrites des d’aleshores, tot i que es troben traces d’aquesta coneguda seconda prattica en obres anteriors. Sense anar més lluny, a La favola d’Orfeo. Peralada ha acollit al claustre del Carme un espectacle que pretén demostrar (i ho aconsegueix) el valor dramatúrgic de madrigals, àries i laments (per exemple, el de la desapareguda òpera L’Arianna). Joan Anton Rechi signa un espectacle teatralment desigual, ambientat en un ring de boxa, en què dues parelles formades per dos homes i dues dones ratifiquen que això de l’amor té molt de combatiu i que cal vessar-hi molta sang, real i virtual. Bona idea de partida, si bé els 15 fragments escollits es resolen amb solucions desiguals: algunes són molt afortunades i altres no ho són tant.

L’equip vocal estava format per quatre bons cantants, Sara Blanch, Anna Alàs Jové, David Alegret i Víctor Sordo. Es notava bona entesa entre ells, i el rendiment escènic va ser formidable gràcies a la direcció de Rechi, molt ben vestida, per cert, per Mercè Paloma. Però la interpretació d’aquestes obres a dues, tres o quatre veus demana timbres i colors molt més homogenis entre si.

El millor, sens dubte, el rendiment del conjunt Vespres d’Arnadí, amb pulcra direcció de Fausto Nardi, atent als accents, a la pulsació rítmica i a la generositat melòdica del Divino Claudio, tot i que l’espai a l’aire lliure no permet que les ressonàncies de la seva polifonia tinguin els efectes d’eco que demanen algunes de les seves obres, això sí, molt ben escollides per a aquest interessant espectacle.