Massa por
Temor internacional “exagerat” pel zika, la violència i el terrorisme
El zika, el dengue, el narcotràfic, la delinqüència violenta, els superbacteris a les llacunes pestilents i ara, per si no fos prou, el terrorisme islamista brasileiro. “Benvinguts a l’infern”, anunciaven els policies civils quan protestaven contra les retallades dels seus salaris al juny a l’aeroport de Tom Jobim. I la veritat és que Rio 2016 té tots els ingredients per escalfar la imaginació més poruga dels turistes, atletes i periodistes que arriben als Jocs.
Diverses desenes d’esportistes –principalment les estrelles del golf– s’han retirat per por de contreure el virus del Zika. Les ambaixades als EUA i Europa han donat instruccions per evitar atracaments. I, fins i tot, s’ha vist algun turista amb vestit blindat d’apicultor en una visita al Crist Redemptor. El més alarmant de tot: l’advertència “Brésil, vous êtes notre prochaine cible” (Brasil, sou el nostre pròxim blanc), que va circular per les xarxes socials islamistes després dels atemptats de Niça.
Malgrat tots aquests temors, la veritat és que el risc que al turista olímpic li passi alguna cosa és bastant reduït, segons vaticina Robert Murragh, fundador de l’Instituto Igarapé i especialista en seguretat i risc que ha treballat amb les autoritats policials a Rio, en una entrevista a les seves oficines, a Botafogo. La taxa de delinqüència violenta continua sent una de les més altes del món, però “és molt més baixa ara que abans. Els homicidis han caigut un 65% des del 2009”, explica.
Es produeixen, això sí, bastants robatoris amb el retorn dels arrastãos, els atracaments col·lectius perpetrats per bandes de joves a les platges. Així mateix, els tirotejos han tornat a les faveles després d’una devallada del 30% del pressupost per a les polítiques de pacificació que van adoptar mètodes de community policing. Però les víctimes d’aquesta violència són els habitants de les faveles. La protecció del turista olímpic pot passar factura als barris més desafavorits. Com abans dels Jocs Panamericans a Rio, el 2007, quan gairebé 100 persones van ser assassinades per la policia a l’enorme favela de Complexo do Alemão, on un nou telefèric ofereix una vista aèria turística a la cèlebre pobresa brasilera.
Respecte al zika, les temperatures han caigut tant a l’hivern brasiler que els turistes i atletes corren més risc d’agafar un refredat que de contreure el virus per la picada d’un mosquit. Els casos de zika s’han desplomat les últimes setmanes. Com en el tema de la violència, “els veritables vulnerables al zika i al dengue no són els turistes, sinó la gent que viu als barris de baixos ingressos”, afegeix Murragh. Així mateix, els titulars dels mitjans d’informació que alarmen del perill de la contaminació per als esportistes aquàtics no solen parar atenció a les persones de barris populars que fan servir constantment, no només dues setmanes, les platges, molt brutes, de la badia de Guanabara en lloc de les pintoresques, i més netes, platges a mar obert a Ipanema o el districte mes beneficiat pels Jocs, l’ostentós Barra da Tijuca.
Rio amb prou feines coneix el terrorisme. “Els únics atemptats que hem tingut són de quan els narcotraficants calaven foc als autobusos després d’una batuda policial... Però sempre avisen”, assegura una resident de l’acomodada zona sud. Però el perill del terrorista solitari “ja fa perdre la son a les autoritats policials”, reconeix Murragh. La detenció de 12 brasilers en l’anomenada operació Hashtag la setmana passada és més simbòlica que eficaç, però “el risc és molt més petit que a Europa o els EUA i la informació a la premsa internacional sobre el risc d’un atemptat voreja la histèria”, sentencia l’expert.
Als barris populars de Rio la por és un luxe que no es poden permetre. Mentre que l’Organització Mundial de la Salut adverteix a les dones embarassades que evitin l a ciutat, les carioques que estan a punt de ser mares es fotografien al romàntic parc Lage (que serà ocupat per l’equip olímpic britànic) amb un osset de peluix col·locat sobre la panxa nua.
Fins i tot les dones embarassades contagiades de zika a la clínica Maria Amélia Buarque de Hollanda, al centre de Rio, minimitzen el risc. “No anar als Jocs? Una mica exagerat, no?”, diu una dona embarassada contagiada de zika de la favela de Rocinha. Sobre el terrorisme, Lau Silva, mare de dos fills de la mateixa favela, diu, rient: “No em preocupen gaire els terroristes”. Potser és perquè el terror ja forma part de la seva vida diària. “Estava preocupada per un paio que violava pel barri, però els narcos el van matar i van ficar el seu cadàver al cubell de les escombraries”, explica.
A Rio el que sí que es nota és cansament cap a un megaesdeveniment que es considera un imant del terrorisme. “Aquests Jocs no ens han portat res a nosaltres”, assegura un controlador d’autobusos a prop del barri olímpic de Barra da Tijuca. Després, interromp l’entrevista per fer la seva pròpia pregunta. “Vostè que és ianqui: creu que tindrem un atemptat terrorista?”.
La por, per descomptat, sempre ha estat una arma de control social, i molts temen que pugui servir per desarmar el moviment de protesta que creix des de la destitució de la presidenta Dilma Rousseff, al maig, i la seva substitució pel conservador Michel Temer. Molts brasilers ho qualifiquen com un cop tou. La nova llei antiterrorista, legislada sumàriament, va facilitar les discutibles detencions de la setmana passada, i molts temen que es pot fer servir per fer callar l’oposició
Un expert en seguretat diu que algunes versions de la premsa “voregen la histèria” “Els veritables vulnerables al zika no són els turistes, sinó la gent que viu a les faveles”
als carrers. Així mateix, l’enorme desplegament de 67.500 policies i 22.000 soldats armats a Rio aquests dies –quatre vegades més que a Londres el 2012– “és una forma de coerció simbòlica, i la gent se sent intimidada”, confirma Orlando Santos Júnior, sociòleg de la Universitat Federal de Rio de Janeiro. “Això afectarà el nombre de persones que es manifesten als carrers”. Potser per això una de les principals campanyes de protesta al Brasil es diu “Povo sem mede” (Poble sense por). És una de les coordinadores de la manifestació que se celebrarà divendres a Copacabana i que coincidirà amb la cerimònia d’inauguració. El seu lema no pot ser més obvi: “Contra Temer i contra la calamitat olímpica”.