“Del piragüisme no se’n pot viure”
Acabava de guanyar la segona medalla olímpica, en aquest cas una plata als Jocs de Londres 2012, i passejava amb la seva parella, Celia, per la cèntrica Picadilly Circus de la capital britànica. Llavors, Saúl Craviotto (31 anys) va executar el pla que tenia previst abans de marxar d’Espanya. El premiat piragüista es va aturar, va treure’s un anell de la butxaca i li va demanar matrimoni a la seva xicota. “No em vaig posar de genolls ni vaig fer res cursi. Ella es va emocionar i jo em vaig posar molt nerviós, i això que sabia que em diria que sí. Va ser un cap de setmana molt intens i que em va sortir rodó”, exposa el lleidatà Craviotto, policia de professió i piragüista per passió, devoció i dedicació des de la seva talaia d’1,92 metres i 98 quilos.
Ara, si es penja el tercer metall olímpic al Brasil encara no té pensat què farà, i és que aquella celebració de Londres és difícil de superar.
Però és de superació que va la seva modalitat. Això es recorda sempre, en aquest esport esforçadíssim, en què s’entrena fins a l’extenuació i l’èxit o la falta de resultats estan separats per una línia molt fina, una frontera gairebé invisible i imperceptible. “En l’última fase de l’entrenament m’he trobat una mica cansat, però crec que arribaré molt bé a les proves de Rio de Janeiro. En la meva prova, que és de 200 metres, hi ha fins a sis embarcacions separades per tot just mig segon. Ja pots comptar, doncs, que si repeteixes la prova deu minuts després el resultat segur que és diferent. Per tant, és molt difícil fer previsions”, exposa de manera gràfica. Quan va parlar amb La Vanguardia l’11 de juliol era a Astúries, la seva segona pàtria. La seva dona és de Gijón, es va casar allà i la seva filla va néixer a la terra de la seva esposa. “Jo sóc de Lleida i em sento molt lleidatà, tot i que també fa temps que visc a Gijón i em tracten molt bé. Però la terra és la terra, i jo sóc de Lleida”, repeteix per si no ha quedat prou clar.
Sol passar llargues temporades entrenant-se a l’embassament de Trasona, proveït pels rius Alvares i Narcea, a 20 minuts amb cotxe de Gijón. Un paratge casat amb la naturalesa. Allà és on fa quilòmetres i quilòmetres a l’aigua, on posa el cos al límit, on l’acostuma a patir per a l’alta competició. “Ens entrenem quatre o cinc hores al dia i fem cinc àpats. Al matí fem una
sessió d’aigua, després a mig matí és el temps del treball aeròbic, de bicicleta... fins a la tarda, quan comença el torn del gimnàs o una altra sessió d’aigua. És una pallissa, però la veritat és que ens agrada”.
Craviotto està classificat per a dues proves als Jocs Olímpics de Rio. A Pequín 2008 va pujar a dalt de tot del podi en K-2 500 metres al costat de Carlos Pérez Rial. A Londres 2012 va ser plata en solitari en K-1 200 metres. Aquesta vegada participarà en K-1 200 i en K-2 200.
“Em veig amb una mica més d’opcions en la prova de K-2. Amb Cristian Toro estem funcionant molt bé i, tot i que podria fer-la grossa en les dues proves, crec que en la de parella és una mica més factible”, comenta.
Craviotto ha esmentat Cristian Toro (24 anys). Competirà per primera vegada amb ell en uns Jocs Olímpics, després d’ajuntar-se com a embarcació el mes de novembre passat i brillar al Preolímpic de Duisburg (Alemanya) al maig. Segurament a la gran majoria no els sonarà Cristian Toro, tot i que a més d’un li sonaria la seva cara si la veiés. Per què? Perquè fa quatre anys, mentre Craviotto remava a les aigües de Londres, Toro es barallava als platós de Telecinco al programa Mujeres y hombres y viceversa, on va protagonitzar un triangle amorós amb Santana i Gala.
Amb tot, Toro considera que el seu futur no és pas vora les càmeres. Té en Craviotto més un ídol que un company i, de fet, vol seguir els passos de Saúl i aprovar les oposicions per ser policia.
Fa vuit anys va seguir Craviotto per televisió, en fa quatre des de dins de la televisió, i ara serà el seu company de somnis als Jocs del Brasil.
Tant si surten victoriosos de Rio com si no aconsegueixen les seves aspiracions, la vida continuarà més o menys igual per a tots dos. Per què? Perquè hau- ran de continuar guanyant-se les garrofes més enllà de l’aigua. Amb el que dóna el piragüisme no es menja, si alhora no hi ha una altra feina al darrere que ofereixi més seguretat financera.
“És impossible viure només del nostre esport –admet Craviotto–, no se’n pot viure, d’això. Els diners que he guanyat amb l’esport i les beques els he invertit a pagar un pis i un cotxe, que no és poca cosa en aquests temps, però els estalvis s’acaben ràpid i d’aquí uns anys m’hauré de retirar. No puc deixar de treballar”. És el pa de cada dia de molts esportistes olímpics que es dediquen a especialitats allunyades del gran públic, proves que només estan en voga cada quatre anys amb l’arribada dels Jocs i sempre que s’obtinguin èxits. Si no, cauen en el més profund dels oblits.
Però, més enllà de les qüestions econòmiques, a Craviotto encara el mou la il·lusió, aquella que el va portar a provar el piragüisme quan tenia quatre o cinc anys guiat pel seu pare.
No és fàcil de compatibilitzar, tot plegat, però aguanta amb tenacitat i el suport de la família i dels companys. “En l’última fase de preparació i per als Jocs he tingut una mena d’excedència a la feina. La resta del temps compatibilitzo el piragüisme amb la policia canviant torns, gràcies a l’ajuda dels companys, que es porten molt bé, o invertint en entrenaments les vacances i els dies de festa”, assenyala el català. Sempre que pot s’emporta la seva dona i la seva filla, que encara no té dos anys.
Craviotto afronta els seus tercers Jocs Olímpics amb la voluntat de mantenir-se fidel a la seva cita amb el podi i emular d’aquesta manera David Cal, el seu referent. Cal va ser medallista olímpic el 2004, el 2008 i el 2012 (té cinc medalles). Si a Rio fes bingo i medalla en les dues proves, Saúl en tindria quatre. Buscaria la cinquena a Tòquio 2020, amb 35 anys al carnet d’identitat?
Encara és molt aviat per dirho. A ell li agradaria continuarho fent més temps. Sap que no serà etern en el seu esport i que
“Compatibilitzo el piragüisme amb la policia entrenant-me de vacances o canviant torns” “Els diners que he guanyat amb l’esport i les beques els he invertit a pagar un pis i un cotxe”