Un cap privilegiat

La principal virtut de Saúl Craviotto, a més de ser un portent físic, és el seu cap. Té una gran mentalitat per a l’alta competició i és molt regular. No sol fallar quan arriba l’hora de la veritat. Tècnicament té un tacte amb l’aigua. En la nostra especialitat hem de generar les nostres pròpies palanques, i això requereix un tacte especial. Quan té aquell tacte, en Saúl vola, i això també és una virtut, i quan no, li costa més. Treballo amb ell des de l’any 2001, des del Mundial júnior que també es va disputar al Brasil, a Curitiba. Allà va guanyar un bronze i una plata. Ja se li veien moltes maneres. Des d’aleshores fins ara ha evolucionat, especialment en l’aspecte físic. La seva transformació entre els Jocs de Pequín 2008 i els de Londres 2012 va ser espectacular. Va aconseguir guanyar sis quilos de massa muscular que van ser molt importants, perquè va passar de la prova de 500 metres a la de 200. A més velocitat, necessitava més massa muscular, i ho va aconseguir. Ara pesa dos quilos més que a Londres.

La nostra preparació aquesta temporada ha estat complexa perquè havíem de classificar-nos al Preolímpic i vam haver d’aconseguir un punt de forma adequada per al mes de maig. Ara hem hagut de mesurar molt bé els temps per arribar de la millor manera possible a Rio. Crec que arribem bé. La veritat és que la impressió que m’ha fet la parella en el K-2 (Craviotto i Cristian Toro) ha estat molt bona, i crec que té moltes opcions d’èxit. En el K-1 la cosa encara està més ajustada i caldrà lluitar fins i tot per estar a la final, però crec que en Saúl ho pot aconseguir. La preparació ha anat bé i crec que aspirem a ser competitius en les dues proves.