Rafa Nadal debuta amb victòria
El balear torna a les pistes amb triomf i gaudeix de la seva empatia amb el públic
“Ara he de venir aquí? Que em toca jugar el doble!”. Rafa Nadal desitjava més tennis. Acabava de tornar a les pistes i no es volia refredar. Però l’expectació era tan gran que la zona mixta no donava de si i el jugador va ser traslladat a la sala de premsa. Allà el balear va poder detallar les sensacions que havia tingut després de 74 dies sense haver competit. El mallorquí va veure com la pista 1 del complex olímpic es va convertir per moments en una petita bombonera de Copa Davis. Va ser entrar Nadal a la pista i el públic es va posar, mentre un grupet d’argentins animava el seu compatriota Federico Delbonis. La resposta de la majoria va ser aclaparadora: “Rafa, Rafa, Rafa”. L’espanyol ho va agrair i va oblidar per una estona la seva lesió de canell. En una hora i mitja va resoldre el seu partit per 6-2, 6-1 i en segona ronda se les heurà amb l’italià Andreas Seppi.
“He tingut unes grans sensacions. He gaudit molt del matx, de l’ambient i del que suposa ser als Jocs, la cita més important del món de l’esport. Vull aplaudir el públic pel suport que sempre m’ofereix aquí. Això em dóna una energia extra”. Nadal va fer morros quan li van preguntar per la malaltia. “Serà l’última vegada que parlo del canell. Jo sóc aquí per competir, encara que el canell no estigui perfecte. No jugaria si aquest fos qualsevol altre torneig”, va raonar.
Ahir era el dia de la seva tornada. La jornada que tenia marcada, juntament amb la de la cerimònia d’obertura, des que va haver de parar a París. El seu objectiu era serhi. Intentar-ho. I la seva tornada va acabar amb una victòria balsàmica. El mallorquí ho va celebrar amb molta ràbia perquè s’havia tret un pes de sobre enorme.
Nadal va notar la inactivitat a l’inici i va mostrar molts dubtes, especialment amb el revés. Fins i tot hi va haver una ocasió que es va despistar i no va saber on calia mirar una bola dubtosa a l’ull del falcó. No va ser l’única ocasió que les instal·lacions el van treure de polleguera. Va arribar a dir: “Així no es pot jugar”. Es referia a la lluminositat del marcador i la ubicació. “Està massa centrat i amb un fons blau que fa perdre de vista la bola. No podia sacar obert. Si la federació internacional no s’adona d’això, doncs ja podem plegar. Per sort després van posar el fons negre”.
De fet el balear va trigar mitja hora a adquirir una certa regularitat. Fins llavors havia anat alternant encerts, només amb la dreta, amb errors. El seu oncle Toni es movia inquiet a la cadira. La capitana de Copa Davis, Conchita Martínez, animava i Rafa es posava nerviós perquè no li passaven la tovallola. Li calia centrar-se en el joc i ho va anar aconseguint amb la seva solidesa clàssica i amb algun punt marca Nadal. Sobretot un que va tornar de no se sap on per acabar conquerint la jugada amb un passing sensacional amb el drive. La dreta paral·lela ahir va ser la seva millor arma. Llavors el braç de Nadal va tornar a volar per celebrar-ho. Del 2-2 plomís en 32 minuts es va passar al 6-2 en només 17 minuts més.
Semblava que Rafa havia agafat tirada. Li tocava ratificar-ho, però llavors va arribar la pluja i va caldre parar uns minuts. La interrupció no va curtcircuitar Nadal, que va continuar amb velocitat de creuer per dirigir-se cap a un triomf inapel·lable. Per a satisfacció seva, fins i tot va trobar confiança amb el revés. “Per mi ja és un premi ser a la segona ronda”, va concloure.
No va ser un dia senzill per als jugadors i no perquè Juan Martín del Potro es quedés tancat en un ascensor a la vila olímpica durant 40 minuts. A mig matí un vent fortíssim va obligar a endarrerir l’inici de la majoria dels partits. Per això Nadal va haver de suspendre l’entrenament matinal. “Va volar un pal de dos metres i era perillós”, va explicar. A més de Nadal, David Ferrer i Roberto Bautista van avançar. Les pistes, que no són gaire ràpides, els poden beneficiar.
LA FRASE “He tingut grans sensacions, per a mi ja és un premi ser a la segona ronda”
TOTA LA GAMMA El mallorquí va celebrar, va criticar, es va queixar i va viure totes aquelles emocions que havia perdut