Jocs en un país en crisi
ELS Jocs Olímpics de Rio de Janeiro no podien haver-se celebrat en pitjor moment econòmic i social per al Brasil: una forta recessió, un brutal augment de l’atur, amb més de dos milions de nous aturats en els últims quinze mesos, una profunda crisi política, un gran malestar social i una imatge de país poc eficient i mal organitzat. Ningú no podia pensar que aquest seria l’estat de la potència brillant i emergent que fa vuit anys va enamorar el Comitè Olímpic Internacional per concedir-li la celebració dels Jocs el 2016. Però l’impacte de la desacceleració de l’economia de la Xina en les compres de les seves matèries primeres, el brutal descens de preus d’aquestes, els greus errors de política econòmica del govern de Dilma Rousseff, ara apartada del poder per maquillar els comptes públics, la fugida de capitals i la caiguda de les inversions han portat a la situació actual.
Difícilment els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro contribuiran a millorar l’actual situació econòmica del Brasil com a conseqüència de l’impuls en l’activitat que hagin tingut les noves infraestructures, ja que provocaran un important increment del ja molt elevat endeutament públic, ni com a resultat dels drets televisius ni d’un determinant augment del turisme, castigat per la irrupció del virus del Zika al país, que ha suposat una altra desgràcia afegida.
L’esperança, malgrat això, és que els Jocs Olímpics de Rio siguin, almenys, un èxit esportiu i social, i que marquin el principi del final de la dura crisi política i econòmica que ha patit el país. El Fons Monetari Internacional preveu que l’economia torni al creixement l’any vinent, amb un augment del producte interior brut del 0,5%, després d’haver caigut més d’un 7% els últims dos anys, alhora que el clima de confiança del consumidor i de l’empresariat comencen a millorar.
El nou judici a què s’ha de sotmetre Dilma Rousseff, que se celebrarà una setmana després del final de la cita olímpica, pot acabar de confirmar la seva destitució de la presidència. Això consolidaria el seu successor interí, Michel Temer, el Govern del qual podria aprofundir l’agenda neoliberal ja iniciada, que està marcada per la reducció de la despesa pública, les privatitzacions massives, la reforma de les pensions, de les lleis laborals i de la fiscalitat, així com la reorganització de l’administració i de la banca estatal pública. Però, malgrat tenir la confiança dels mercats financers, l’èxit del programa de Temer no està assegurat, en un país –el gegant de Llatinoamèrica– que ha d’afrontar també enormes reptes socials.