L’assignatura pendent de la seguretat encara no està aprovada

La Generalitat centra el seu control en les infraestructures més antigues

La tragèdia del càmping de Biescas va marcar un abans i un després en la burocràcia administrativa relativa a la seguretat en el turisme d’acampada. Els vuitanta-set morts per una riuada que va assolar un equipament que no s’hauria hagut d’aixecar mai en una zona inundable són molts de morts.

Als despatxos dels polítics i tècnics que atorguen i deneguen permisos es va prendre immediatament nota de l’ocorregut. Es van anunciar mesures urgents perquè tragèdies com aquesta no tornin a repetir-se, la qual cosa va comportar més controls i inspeccions als càmpings i la redacció de lleis i normes més restrictives.

Però el principal problema per posar ordre en aquestes infraestructures turístiques rau que la gran majoria dels càmpings del Pirineu, similars al de Biescas, són al costat de rius o barrancs. O el que és el mateix: en zones potencialment inundables.

Biescas va ser, tot i això, tota una lliçó. I encara que les mesures no han comportat tancaments d’instal·lacions aixecades al costat de rius, la seguretat en aquells càmpings i els controls s’han incrementat respecte a la realitat de fa dues

Un pla pioner a Catalunya preveu millores en la majoria de zones d’acampada del Pirineu

dècades. Catalunya va ser una de les comunitats pioneres en la resposta a aquella tragèdia. L’any 2002, recorda Agustí Serra, director general d’Urbanisme de la Generalitat, es va aprovar una llei més estricta per a la construcció de nous càmpings que per primera vegada tenia en compte la seguretat de les persones.

Des de fa catorze anys les zones d’acampada de nova construcció han de superar un grau d’exigència més elevat. Però aquella llei, com altres d’aprovades després de la riuada de Biescas en diverses comunitats espanyoles, té poca o nul·la repercussió en els càmpings construïts abans del 2002. I això afecta la majoria de les més de seixanta zones d’acampada repartides per tot el Pirineu català.

Una assignatura pendent que la Generalitat vol aprovar amb un procés, iniciat fa quatre anys, amb el focus posat en aquelles infraestructures d’acampada aixecades abans de la llei del 2002. “Hem firmat ja un acord d’intencions després d’asseure’ns en una mateixa taula Urbanisme, l’Agència Catalana de l’Aigua, Protecció Civil, l’Associació de Càmpings i Turisme”, afirma Agustí Serra. La intenció és millorar en matèria de seguretat (amb obres en barrancs, rius i canalitzacions) i augmentar la prevenció amb un sistema de prealertes efectiu”, revela el director general d’Urbanisme.

S’han fet estudis en aquells càmpings per tenir una informació real sobre els riscos d’inundació. I s’estan adoptant ja mesures a partir d’aquelles inspeccions amb el compromís que en un any totes aquelles zones d’acampades hauran de complir amb les resolucions acordades pels experts. En uns casos s’ha demanat d’allunyar del curs dels rius zones concretes d’acampada i en d’altres caldrà fer obres perquè l’aigua no sigui una amenaça en cas de crescuda dels cabals.

Agustí Serra assegura que el sector del càmping està d’acord que cal emprendre aquestes millores, cosa que suposa un gran pas en aquest negoci. I conclou que “avui els campistes estan més segurs que mai”.

La mesura afecta tots els càmpings construïts abans de la llei del 2002, que va endurir les normes