Carregar les piles
En aquests moments, ben bé la meitat de la població autòctona està carregant les piles. Fa uns dies, en aquestes mateixes pàgines, Sergi Pàmies apuntava que l’expressió correcta hauria de ser “recarregar les bateries”. Hi estic parcialment d’acord amb la recàrrega, però no amb les bateries, atès que les piles fa molts decennis que funcionen en català, quan la bateria només era la del cotxe. Avui, però, amb l’aparició dels ordinadors i de tots els ginys que ens envolten, la bateria s’ha estès pertot.
Però tornem a la càrrega de piles, expressió que fem servir amb el sentit de recuperar les forces. Com amb les bateries dels mòbils, hi ha persones que amb poc temps en tenen prou, mentre que d’altres necessiten més dies per arribar al cent per cent de la càrrega. Esclar que, malgrat que estiguin carregades fins dalt de tot, les piles també les podem treure, de manera que l’aparell deixa de funcionar. Per això, en sentit figurat, quan algú bada, li diem que es posi les piles.
Sabíeu, però, que aquestes expressions són neologismes? Una nova paraula no és només aquella que neix a partir d’una cosa nova, també ho és un mot o una expressió que ja existia i que adquireix un sentit nou, com aquestes que fan referència a les piles.
L’Observatori de Neologia de la UPF ens ha obsequiat aquest estiu amb unes patates braves
La Neolosfera, un servei de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), de la UPF, envia cada dia als seus subscriptors –de manera gratuïta– un neologisme, documentat en un parell de mitjans de comunicació i amb una petita explicació. Algú pot pensar que aquest sentit de carregar les piles ja fa molts anys que es fa servir, però tot i així hi ha diccionaris que encara no el recullen.
Un altre dels neologismes amb què la Neolosfera de l’Observatori de Neologia ens ha obsequiat aquest estiu és patates braves. Després de descriure en què consisteixen i com es preparen (amb la variant mediterrània de l’allioli), explica també que hi ha qui en diu simplement braves ,i aporta aquesta dada: “L’origen d’aquest plat se situa al voltant de l’any 1960, a Madrid, i dos bars, ja desapareguts, es disputen l’invent, Casa Pellico i La Casona”.
Ja ho sabeu, doncs: si entre altres activitats, us cruspiu unes braves en el vostre intent de carregar les piles, sapigueu que esteu fent servir paraules noves. Potser no de l’última volada, però són mots i expressions que fa mig segle no els hauríem entès. L’evolució de les paraules té el seu propi ritme, és una història de decennis i de segles i, per posar un exemple, no ha anat mai a la velocitat dels caçadors de Pokémons, que per moltes vacances que facin, no trobaran el temps ni de recarregar la bateria del mòbil.