L’Anita no va tornar de la Feria
El seu cos va aparèixer despullat entre els blocs d’un espigó després de deu dies desapareguda
La unitat central de desapareguts dels Mossos investiga la desaparició d’una persona com si es tractés d’un homicidi quan tot apunta que hi ha un rerefons criminal. D’aquesta manera acaben descobrint assassinats que haurien pogut passar desapercebuts //2
Aquesta és la història de l’Anita, una adolescent de 15 anys que una tarda va anar a l’aniversari d’una amiga. Des de llavors, ningú que se l’estimés de debò no la va tornar a veure amb vida. La van veure deu dies després, sí, però ja era morta. Aquest fet va portar la desesperació a la seva mare i al seu germà.
Van trobar el seu cadàver nu parcialment submergit i encastat entre els blocs de ciment que coronen l’espigó de la platja de la Mar Bella, a Barcelona. Una jove que havia sortit a córrer descansava a l’escullera quan va veure que un braç sobresortia de l’espigó. Fins que no es va fer la regeneració dactilar (reconstruir les empremtes dels dits erosionades per l’aigua) no es va saber qui era. Un membre de la policia científica va trucar a la unitat de desapareguts per comunicar-li al responsable: “La persona que han trobat a la Mar Bella és l’Anita, l’adolescent de la denúncia de Nou Barris”.
Els dies previs a la desaparició, la relació entre l’Anita i la seva mare era una mica tensa. L’adolescent havia baixat el seu rendiment escolar i el seu comportament a classe no era el de sempre. Cada vegada li agradava més passar-se el dia al carrer amb la colla i perdre’s en mil disquisicions sense fi amb les seves amigues sobre si el noi que li agradava li corresponia. La seva mare va pensar que tallar aquestes sortides seria un bon càstig, que seria una bona manera de reconduir la situació. Però esclar, a la seva petita, a la nineta dels seus ulls, no li va semblar gens bé.
Aquells dies la noia no va parar d’insistir que volia anar a la Feria de Abril, que el 2013 ja se celebrava a la zona del Fòrum barceloní. Ben aviat l’Anita va descobrir que no podria fer res per convèncer la sedant va mare. Va entendre que només podria anar al recinte festiu si li explicava una mentida. Aquella idea va començar a rondar-li pel cap. Va pensar que potser sí que li permetria anar a l’aniversari de la Brenda, de qui precisament s’havia distanciat una mica últimament. La progenitora es va mantenir inflexible amb la seva decisió: “T’he dit que no pots sortir”.
El dissabte 27 d’abril del 2013 a la tarda, com cada setmana, l’Anita va anar a l’encuentro, l’ofici del credo evangèlic del qual la família és devota. L’Anita tenia una guia, una dona que era pastor en aquella església i que s’encarregava d’orientar-la en la fe. La menor va trucar a la seva mare diverses vegades i va tornar a insistir-hi una vegada i una altra, volia anar a la festa d’aniversari de la Brenda. Però això no donava cap resultat. Al final, l’adolescent va demanar a la seva guia espiritual que li deixés el telèfon mòbil adduint que s’estava que- sense bateria. Va tornar a trucar a la seva mare amb aquell telèfon. –Deixa’m anar-hi, sisplau. –Però si ni tan sols t’hi avens. No ho entenc.
–Ja, però em diu (la guia) que pot ser una bona ocasió per fer les paus. Vinga, sisplau, mama...
–D’acord, ves-hi... Però et vull a casa a les onze de la nit. Si no, et prometo que no tornaràs a sortir més. –No et preocupis. Gràcies! –I que sàpigues que a la Feria de Abril hi aniràs amb mi. Estic fent unes hores per tenir diners i poder anar-hi.
Si fa o no fa aquesta va ser la conversa que mare i filla van tenir cap a les 20.30 hores, segons es dedueix de les diligències del cas. La mare treballava fent tasques de neteja.
L’Anita va anar a la festa, on hi havia molts coneguts. Segur que s'ho van passar d’allò més bé, però ella només pensava en la Feria de Abril. Estava decidida, hi aniria tan si la seva mare volia com si no. Cap a les 22.20 h va parlar amb ella i encara era a l’aniversari de la Brenda. Només deu minuts després va sortir del pis. Ningú dels que eren allà va tornar a veure-la. Ningú, menys una persona.
Uns minuts després de marxar del pis de la Brenda, l’Anita va trucar a la seva mare. Li va explicar que hi havia hagut un accident i que diversos amics s’hi havien vist implicats i que els havia d’acompanyar a l’hospital, que potser s’hi quedaria tota la nit allà. Després, va trucar a un amic i li va demanar que si la seva mare li trucava la cobrís. El seu interlocutor, un conegut de l’església, li va contestar que no ho fes. Finalment, a les 00.36 h va tornar a trucar a la seva mare i li va dir que no es preocupés que estava amb en Gilson i que ell s’encarregaria de portar-la cap a casa. El jove també era habitual dels encuentros, per això potser la mare es va calmar una mica. Aquesta va ser l’última trucada. A partir d’aquí va començar una densa foscor. La dona va denunciar la desaparició de la seva filla aquell mateix dia.
Una de les primeres persones amb qui els Mossos van contactar va ser en Gilson. Llavors tenia 19 anys, i els va dir que havia coincidir amb l’Anita al metro, que havien estat junts durant un tram, però que després cadascú se n’havia anar pel seu costat. Els va explicar que havia quedat per anar a la Feria de Abril amb unes amigues i que va pensar que l’Anita, amb qui havia estat a la festa de la Brenda, havia marxat a casa.
Els membres de la unitat de desapareguts no se’l van creure. Es van conjurar per demostrar que mentia. Van accedir al seu Facebook i van veure com aquella mateixa tarda s’havia estat enviant missatges amb l’Anita i que havien estat flirtejant. La tarifació del seu telèfon mòbil i el de la víctima deien que havien estat junts. Els investigadors van trobar imatges d’ells al metro caminant en paral·lel. Van fer-lo anar a comissaria.
–Hi ha alguna cosa més que hagis de dir-nos del cas de l’Anita? Una cosa que recordis?
–No, la veritat. Només sé el que ja els vaig dir.
– Prou de mentides, Gilson. Estàs detingut per homicidi.
Havien passat set setmanes des de la desaparició. Els policies van anar desmuntant totes les coartades. Al principi en Gilson, recorden a la unitat de desapareguts, es va mantenir impertorbable, però finalment va cedir. Va reconèixer les mentides i va donar una nova versió dels fets que encaixava amb la reconstrucció dels investigadors.
Segons el nou relat, va ser amb l’Anita tota la nit. Van anar a la zona del Fòrum amb metro, però abans van passar per un supermercat obert 24 hores i van comprar alcohol. Van estar deambulant per la fira i van estar bevent i bevent.
En Gilson va explicar a la policia que a última hora van anar cap a l’espigó, on van mantenir relacions sexuals. També va dir que llavors li va agafar por, perquè ella era menor i, com que gairebé tenia un coma etílic, va pensar que era millor deixar-la allà abandonada. Ella estava completament nua. Va marxar i, quan va mirar cap enrere, va veure “un paio amb aspecte romanès que se la mirava malament”. Però tot i així no va tornar. Assegura que encara era viva quan va marxar.
El jove es va passar uns sis mesos a la presó, però finalment els seus advocats van aconseguir que en sortís en espera del judici per homicidi. L’excarceració no és un bon senyal pels que creuen que és culpable, però en Gilson insisteix que ara no menteix.
El cas d’aquesta adolescent de 15 anys està farcit de mentides; algunes les va dir ella i d’altres l’última persona que la va veure i que ara espera el judici