Andorra per a bibliòfils
Una caixa reprodueix els documents originals que van configurar el Principat durant un mil·lenni
El 16 de desembre del 1719, només tres anys després de l’entrada en vigor del Decret de Nova Planta, el capità general de Catalunya va firmar un extens document pel qual autoritzava els ramaders del Principat d’Andorra a travessar la frontera i traslladar els seus ramats d’oví a terres de Lleida i del monestir de Poblet. El document autoritzava la transhumància de sis ramats amb 16.503 ovelles a càrrec de set majorals i 84 pastors, dels quals feia constar els noms, els cognoms i l’origen de tots. Molts d’aquests són els avantpassats de famílies andorranes, que avui, tres segles després d’aquell salconduit, han abandonat la ramaderia i l’agricultura i ocupen llocs rellevants en l’administració, la banca, el comerç i la indústria turística del també conegut com a País del Pirineu.
El document pot llegir-se, fins i tot palpar-se, amb una certa precaució, i amb molts altres, reproduïts dels originals, reunits en una caixa per a amants de la bibliofília amb un títol evocador, Andorra Aeterna. És una completíssima història d’Andorra i de les seves singularitats al llarg dels segles a partir de la visió dels documents originals, reproduïts utilitzant la tecnologia d’impressió i edició més avançada, combinat amb una treball artesanal que aplica tècniques medievals a mà. La caixa té diverses parts, entre les quals destaca una reproducció del Manual Digest (1748), d’Antoni Fiter i Rossell, la recopilació de les lleis i costums que van ordenar durant segles la vida econòmica, cultural i social d’unes parròquies que se sabien protegides pel rei de França –després el president de la República– i el bisbe d’Urgell; els coprínceps, els caps de l’Estat.
Molts dels descendents d’aquells ramaders que a començaments del segle XVIII obtenien el permís per pasturar a la planícia lleidatana són alguns dels nous bibliòfils andorrans, entusiasmats per la possibilitat de palpar i llegir la història en la versió més autèntica, connectant amb els seus protagonistes mitjançant documents que certifiquen els fets del passat. El promotor d’aquesta singular edició és l’empresari català de nacionalitat andorrana Miquel Huguet, que confirma l’èxit econòmic i cultural de la iniciativa, el primer projecte andorrà de la seva empresa, La Biblioteca Impossible. “La primera edició d’Andorra Aeterna, de 400 exemplars numerats, està pràcticament venuda, i no només pels andorrans que busquen els seus avantpassats als documents, sinó que també pel rigor científic amb què està concebut i realitzat”, explica. Quatre prestigiosos historiadors andorrans es van fer càrrec de la selecció, recerca, interpretació i contextualització dels 39 manuscrits: Susanna Vela, Antoni Ubach, Joan Peruga i Pere Canturri, ja mort.
El primer document que aporta Andorra Aeterna es remunta a l’any 805 de la nostra era i és la carta de població que l’emperador Carlemany va donar als andorrans després d’alliberar el territori de la invasió sarraïna. És la primera vegada que es delimita el país que més tard es convertirà en Andorra. A partir d’aquí es van succeint els manuscrits que confirmen els fets històrics que se saben crucials per entendre la història, des de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, en què se citen les parròquies andorranes, a les capitulacions matrimonials entre el comte de Foix i el vescomte de Castellbò, una aliança política i militar que desafiava el bisbe d’Urgell i de la qual uns quants anys més
El primer document es remunta a l’any 805 i és la carta de població que Carlemany va donar als andorrans
tard sorgiran els pariatges, la primera constitució que reconeix la doble sobirania dels dos coprínceps.
Quan el 1598 el comte de Foix, Enric IV, accedeix al tron de França incorpora el títol de copríncep d’Andorra a la corona francesa. Serà un costum dels reis francesos una vegada coronats: adreçar-se als seus súbdits andorrans amb un document en què els renoven els seus privilegis ancestrals.
La revolució francesa va renunciar al coprincipat pel seu caràcter feudal, cosa que va disgustar molt els andorrans. Per això és molt interessant un decret del 27 de març del 1806 pel qual Napoleó, emperador dels francesos, restableix els drets consuetudinaris amb el Principat.
L’últim document reproduït amb total fidelitat és el denominat Tractat del Pont dels Escalls, firmat a Escaldes el 10 de juny del 1881, pel qual la revolució es va acabar. Va ser una revolta popular en tota regla contra els dos coprínceps, que es negaven a concedir llicències per construir balnearis i casinos.