Alifano recull les frases d’humor de Borges
El poeta argentí Roberto Alifano, col·laborador de Jorge Luis Borges, amb qui va treballar pràcticament a diari durant els seus deu últims anys de vida, reuneix anècdotes i brillants ocurrències de l’escriptor a El humor de Borges (Renacimiento). Alifano adverteix que l’autor de L’Aleph va ser un home “divertit i entremaliat” que “es burlava dels mites nacionals i fins i tot li negava “mèrits literaris al venerat màrtir García Lorca, qualificant-lo, gairebé despectivament, d’andalús professional”. Borges va ser capaç de criticar públicament a París un clàssic com Guy de Maupassant amb aquella frase demolidora: “Un escriptor que va néixer ximple i va morir boig”.
Quan va saber la notícia del Nobel de García Márquez, i en resposta a un periodista, Borges va dir: “Em sembla un excel·lent escriptor i és molt just que li donessin a ell aquest premi. Cent anys de solitud és una gran novel·la, tot i que potser amb cinquanta anys ja n’hi hauria hagut prou”. La gran admiració que va sentir per Ramón Gómez de la Serna no li va impedir qualificar com d’“una llàstima” la invenció de les “gregueries”, i afegir: “Cap al final de la seva vida, quan va publicar aquelles ximpleries, es va dedicar a pensar en dragees”.
A un periodista madrileny, en una entrevista, li va dir que “a Espanya és on es parla el pitjor castellà del món. Per dir taxi, per exemple, diuen ‘tasi’; en lloc de dir ‘siga usted derecho’, li diuen ‘siga resto’, i ni tan sols a Madrid pronuncien bé el nom de la seva ciutat, diuen ‘Madriz’”. En la mateixa entrevista va dir, sobre Madrid, que la ciutat és “la més provinciana d’Espanya. Una ciutat fàcilment oblidable. La Puerta del Sol em sembla una misèria. La famosa font de Cibeles és bastant dissortada” i, sobre la Gran Via, va afegir: “Sembla una avinguda d’empleats domèstics, una mostra de la mediocritat de la sarsuela. Madrid és més o menys com el sainet”. En un acte públic, una senyora li va preguntar amb frivolitat “què li agradaria ser que no va ser”, i l’escriptor va contestar: “M’agradaria ser un altre escriptor que no fos Jorge Luis Borges. A mi no m’agrada el que escric, si jo fos més prudent llegiria més i no cometria la imprudència d’escriure”.