Transició cap a no se sap on

Red Hot Chili Peppers THE GETAWAY ROCK-FUNK/ WARNER

Hi havia una indissimulada expectació davant el nou llançament de la proteínica banda de Los Angeles, d’entrada perquè hi confluïen dos fets remarcables: d’una banda, es tracta de la segona entrega en què Josh Klinghoffer exerceix de guitarra titular (a la primera, I’m with you, la cosa era més aviat oblidable), i de l’altra, i més transcendental, és el primer disc des del 1989 en què Rick Rubin no exerceix de productor. El seu substitut no és cap minúcia ni un nouvingut, ja que respon a BrianDanger Mouse Burton. D’altra banda, les circumstàncies que van envoltar l’elaboració i l’enregistrament del volum van ser mogudes, perquè Flea s’havia accidentat practicant snowboard, mentre que Anthony Kiedis havia estat hospitalitzat per malalties intestinals.

D’un voluminós paquet de més de trenta, les cançons que donen forma al disc ofereixen, inesperadament, un to general més temperat del que es podia esperar, fins i tot racionalment més mesurat. El fonamental so de guitarra que dibuixa Klinghoffer també és sorprenent, i apunta a una amplitud d’espai i a una aroma malenconiosa no vistes en entregues anteriors (amb alguna excepció, com el tall The longest wave, en què es pot palpar l’empremta de John Frusciante). En fi, l’entrada de Danger Mouse sonorament sembla incompleta, un trànsit en què s’han perdut senyes d’identitat i s’han introduït desconcerts, com la col·laboració d’Elton John i Bernie Taupin a Sick love.