Txusovitina, la gimnasta més longeva de la història
La història d’Oksana Txusovitina és increïble. Acostumats a veure competir adolescents a la gimnàstica artística, el seu nom ressona com el d’una gran dama. Amb 41 anys, Rio és la seva setena participació olímpica. Tot un rècord a l’especialitat. De la Unió Soviètica a l’Uzbekistan. De Barcelona 92 a Rio 2016. Fa 24 anys que és a la primera línia, és un dels exemples més singulars de longevitat, i sobretot tenint en compte l’esport que practica.
Es va formar sota la bandera implacable de la Unió Soviètica i és filla d’aquella escola en què la disciplina era el principi i el final de qualsevol entrenament. Però amb el desmembrament de l’URSS va competir a Barcelona amb l’equip unificat. El 1992 es va penjar l’or en el concurs general per equips, però no va pujar al podi, en una prova individual, fins als seus quarts Jocs, setze anys més tard. Es va endur una plata a Pequín. Aleshores participava amb Alemanya, on es va traslladar per un tractament contra la leucèmia que patia el seu fill.
El tractament era molt car i a l’Uzbekistan, la seva terra natal, no trobava fons per poder pagar-lo. Així que va emigrar per rebre ajuts alemanys i poder salvar la vida del seu petit. El president uzbek en persona va fer les gestions davant el govern alemany perquè li donessin la ciutadania per motius humanitaris. A més, ella guanyava uns diners extres entrenant noies, perquè llavors s’havia retirat. El 2006 el seu fill va superar la malaltia, però com a gest d’agraïment a Alemanya va decidir tornar a la competició amb l’objectiu de donar-li una medalla olímpica. I ho va aconseguir. Una altra peculiaritat més de Txusovitina és que es tracta d’una de les tres gimnastes que han pogut tornar a l’elit després de donar a llum. Després d’uns anys a Alemanya va decidir emprendre el camí de tornada cap a Uzbekistan. Allà la consideren un mite , fins i tot correus ha emès un segell amb el seu rostre.
Però quin és el secret de la seva extensa trajectòria esportiva? Primer, l’amor per la gimnàstica. “Simplement m’ho passo bé entrenant. Cal passar-s’ho bé. Quan ho fas no notes l’edat. A l’hora de viure l’esport no hi ha diferències”, assenyala Txusovitina, coneguda per l’intens treball que s’exigeix. Un segon factor és l’alimentació. “Es pot menjar de tot de manera moderada”, afirma. Fa 1,53 metres i pesa 44 quilos. S’entrena amb nenes que comencen amb 12 anys. Els porta tres dècades i continua donant-los lliçons.
UNA VIDA INTENSA Ha defensat tres banderes en set Jocs, ha guanyat dues medalles i a l’Uzbekistan té un segell