Biles, i després la resta
Els entesos coincideixen: l’americana ha arribat per inaugurar una nova era
Gervasio Deferr respon sense pensar-s’ho dues vegades: –És un home. –Com que un home? Simone Biles és una noia! –li replico.
–Ja m’entens. Quan dic que és un home em refereixo a les seves característiques. A la seva potència. És un canó. A la gimnàstica artística femenina no hi ha hagut mai ningú com ella.
–Com la Serena Williams de la gimnàstica? –Més o menys –acaba. El que passa és que Serena Williams resol moltes coses a còpia de raquetades. Amb aquests drives desbordants i ferotges, de vegades deixats anar a la babalà.
I Simone Biles (19), que ahir disputava totes les qualificacions de la gimnàstica, té alguna cosa més. Duende, diuen els del tablao.
Amb el seu 1,45 d’estatura i els seus 47 quilos de pes, la menuda gimnasta de Spring (Texas) incorpora watts als seus exercicis. Però també harmonia.
–Ha arribat per marcar una nova era– conclou Deferr.
Després, fa mitja volta i se’n va a fer una altra cosa.
Deferr, aquest geni de la gimnàstica –tres podis olímpics li donen suport– és una mina. Parla de tot i amb tothom. Té opinió sobre qualsevol cosa. I reparteix sentències a tort i a dret. De vegades, jugant-se-la. Havia assegurat que Ray Zapata, l’espanyol nascut a la República Dominicana, pujaria al podi a l’exercici de terra. –Segur –insistia. Zapata es va quedar a mig camí: no va passar la qualificació de dissabte. Però continuem amb Biles. Que bé l’ha dissenyada Aimee Boorman, la seva entrenadora de sempre. La dona que ha decidit mantenir-se al seu costat des que la va veure entrar al Gymnastyx, el seu gimnàs, a Houston.
Biles llavors tenia vuit anys. I hi havia entrat per casualitat. Els seus avis –que llavors se’n feien càrrec– l’hi havien inscrit com si fos una guarderia. Perquè algú la cuidés mentre feien alguns encàrrecs.
La va cuidar Boorman. I ja no s’han separat.
“És la meva segona mare”, diu Biles.
Així que té tres germanes: les tres filles de Boorman.
Qui els ho havia de dir, a totes dues, llavors: avui hi ha llista d’espera a Gymnastyx. Centenars de pares volen que algú converteixi les seves filles en una altra Biles.
Ningú ningú ningú no qüestiona les seves possibilitats. Tothom diu que arrasarà a Rio, on avui debuta. L’avala el passat, el present i el futur. Ha acaparat els tres últims Mundials, on ha aconseguit deu ors. I amb aquest mateix estat de forma ha arribat fins aquí.
“Pot guanyar quatre o cinc proves, una cosa que no havia passat mai abans”, diu Dominique Moceanu, or a l’exercici d’equips d’Atlanta’96. “Biles és una piconadora. No havia vist res d’igual des dels temps de Comaneci (com podem oblidar el seu deu a Montreal’76? Tenia catorze anys!)”.
La diferència entre ella i la resta és tan àmplia, diuen els experts, que, fins i tot encara que caigués en algun dels exercicis, ningú no podria agafar-la.
–És un home –repeteix Deferr, que va i ve–. Em refereixo que s’entrena com un home. Que pateix i es mostra definitivament disposada a convertir-se en una atleta musculosa. No està per a postures ni maquillatges. Amb perdó, però hi ha una distància notable entre la potència dels exercicis dels homes i la de les dones. Tot i això, amb Biles aquesta diferència es retalla...
“El que he aconseguit és tenir un control absolut sobre tots els meus moviments –explica ella–. El més complicat a l’exercici de terra és la doble planxa. Al començament recordo que em trobava a l’aire i la gravetat venia a dir-me: ‘em sap greu, però et tombaré’. Tot i això, ara ja no penso en què faig. Controlo completament cada moviment, fins i tot quan volo. Em sento com si volés, però en un vol sota control”.
Es refereix, per exemple, al Biles. L’acrobàcia que ha introduït en el codi de la gimnàstica, i que porta el seu nom. Un honor. N’hi ha ben pocs que ho puguin dir.
EL QUE DIU ELLA
“Al començament era a l’aire i la gravetat venia a dir-me: ‘Em sap greu, però et tombaré’. Ara ja no”
EL QUE DIUEN D’ELLA
“Biles és una piconadora; no havia vist res d’igual des dels temps de Nadia Comaneci”