Boxa a cap descobert
Per primera vegada des de Los Angeles 1984 els púgils estan competint sense casc
Rafa Lozano, Balita, medallista olímpic a Atlanta 1996 i Sydney 2000 i actual seleccionador espanyol, ho resumeix d’una manera molt particular. Diu que quan portes casc pots rebre més cops al cap perquè fan falta més impactes per arribar al KO. Per tant, boxejar amb el cap descobert és millor perquè rebràs menys cops abans d’anar a parar a la lona. És una manera de veure-ho, però per prendre el determini de canviar les normes d’aquest esport en la seva modalitat olímpica l’Associació Internacional de Boxa Amateur (AIBA) i el COI van tenir en compte una sèrie d’estudis que pretenen demostrar que quan els púgils combaten sense protecció s’aturen menys les baralles per impactes per sobre del coll. A Rio de Janeiro els boxadors estan combatent sense casc per primera vegada des de Los Angeles ’84, amb la qual cosa aquesta vegada la boxa olímpica s’assembla més a la professional.
El 18 de novembre del 1982 la boxa es vestia de dol. El sud-coreà Kim Duk-koo perdia la vida després d’un combat salvatge pel Campionat Mundial de pes lleuger contra Ray Boom Boom Mancini a Las Vegas. Una de les conseqüències que va provocar la seva mort va ser la incorporació del protector al cap dels púgils en els Jocs Olímpics del 1984. Fins ara.
El mes de març el COI va ratificar el canvi de normativa que s’estava cuinant diversos anys després de comprovar els resultats de dos tipus d’investigacions. En la primera es van comparar les parades estipulades per l’àrbitre en competicions amateur amb casc i en les World Series of Boxing (WSB), amb un reglament més semblant al professional. En la segona es van repassar les gravacions dels darrers quatre mundials amateurs, dos dels quals disputats sense protecció i dos amb protecció.
Es van creuar les dades de cops al cap per cada 10.000 rounds i per cada 1.000 hores. Segons les conclusions obtingudes, les interrupcions haurien caigut un 43% i els impactes al cap haurien baixat un 16%. Una altra dada justificaria la mesura de lluitar “al natural”: més del 50% de les lesions es produeixen en zones que el casc tampoc no protegeix.
Però no tots els metges estan d’acord amb els resultats d’aquests estudis i insisteixen que el casc és un element de protecció. Són els que acusen l’AIBA de defensar aquesta mesura per raons televisives (ara se’ls veu bé la cara, als púgils) i els metges que diuen que això provocarà més talls a la cara, cosa que és contraproduent en un torneig curt com el dels Jocs Olímpics.
Els canvis potser no eliminaran el casc perquè per d’aquí quatre anys diuen que els boxejadors ja lluitaran sense la samarreta que els tapa el pit i l’esquena, per assimilar més l’enfrontament als combats professionals. De fet, en aquests Jocs s’admeten púgils professionals al quadrilàter, però no n’hi ha gaires perquè l’aprovació va arribar relativament tard i ben pocs van fer el pas d’apuntar-se al preolímpic classificatori.
La retirada del casc ha tingut lloc només en la categoria masculina. En categoria femenina continuen pujant al ring amb la protecció. Després d’estrenar-se en uns Jocs el 2012 a Londres, les boxejadores repeteixen a Rio amb casc. La raó que addueixen és que en les baralles femenines hi ha un percentatge molt baix de commocions cerebrals. Per tant, els que entenen que el casc afavoreix aquestes lesions pensen que en les dones no fa falta treure’l, però ja s’estan estudiant els últims campionats. El debat ja està servit.
LA CONCLUSIÓ
El COI i l’Associació Internacional indiquen que sense casc hi ha menys cops al cap
LA CONTROVÈRSIA
Alguns metges asseguren que és una mesura contraproduent que provocarà més talls