100% renovables? Sí, però...
Per mitigar els efectes de l’escalfament global forçat per l’activitat humana és imprescindible descarbonitzar el sistema energètic fins aconseguir un balanç net igual a zero en les emissions de CO2 i d’altres gasos d’efecte hivernacle. Per acostar-se a aquest objectiu, el món haurà de recórrer a l’estalvi, l’eficiència energètica i l’ús creixent de fonts d’energia lliures de carboni, com és el cas de les procedents de fonts renovables i de la nuclear. Així mateix, com que aquestes fonts s’utilitzen bàsicament (tret dels biocombustibles) per generar electricitat, està clar que caldrà impulsar aquest vector, avançant en l’electrificació del sistema energètic global.
Sovint el procés de descarbonització que hem comentat se sol simplificar amb l’eslògan “un món 100% renovable”. Un lema potser eficaç a efectes de conscienciació i mobilització, però bon tros discutible quant a la seva viabilitat (de fet, recorda aquell altre de “siguem realistes, demanem l’impossible”).
Les tecnologies renovables generadores d’electricitat, amb una creixent implantació a costos competitius a tot el món, estan certament cridades a exercir un paper indispensable a l’hora d’avançar cap a un balanç global zero en emissions. Tot i això, per si soles –especialment si no van acompanyades d’espectaculars millores en l’eficiència i d’un canvi disruptiu en les tecnologies d’emmagatzemament d’electricitat a gran escala– no poden cobrir totes les necessitats energètiques dels habitants del planeta. No hauríem d’oblidar que avui dia l’electricitat representa una mica menys d’una cinquena part del consum final d’energia a tot el món. I que, d’aquesta cinquena part, les renovables representen el 22% i la nuclear el 10,6%, de manera que el 67,4% restant correspon al carbó (41,3%), el gas natural (21,7%) i el petroli (4,4%)
És indubtable que les energies de fonts renovables i l’electrificació experimentaran un creixement significatiu en el futur. Ara bé, durant un llarg període de temps els hidrocarburs continuaran sent indispensables en el mix energètic global, particularment en aquells sectors econòmics que requereixen processos a temperatures elevades o combustibles amb una alta densitat energètica. Estem parlant de la manufactura del ferro, acer i ciment, així com del sector del transport, particularment de l’aeri i del pesant, tant terrestre com marítim. D’altra banda, els hidrocarburs continuaran sent indispensables en la indústria química, que engloba activitats tan significatives com la producció de medicines, plàstics i altres compostos necessaris per alimentar un planeta de 7.600 milions de persones.
Inevitablement, alguns sectors econòmics seran més difícils de descarbonitzar que d’altres. De la mateixa manera, per raons polítiques, econòmiques i de densitat de població, el procés de descarbonització es desenvoluparà a un ritme diferent als diversos països i regions. Per reduir aquesta heterogeneïtat, no n’hi ha prou de limitar-nos a repetir reiteradament l’eslògan de “100% renovables”, sinó que convé avançar en el desenvolupament de mecanismes (comerç d’emissions, captura i emmagatzemament del CO2...) capaços d’assegurar com més aviat millor una suma zero en el balanç global d’emissions.
Durant un llarg període, els hidrocarburs continuaran sent indispensables