L’exèrcit de Tailàndia obté majoria a favor de la seva Constitució
La Junta es compromet a deixar el poder després de la consulta sobre la Carta Magna
A la Junta Militar tailandesa li va sortir bé, l’aposta. Es jugaven el seu prestigi posant la nova Constitució, que han redactat al seu gust, a l’escrutini d’un referèndum i el van guanyar ahir amb un suport del 62%. S’obre la via perquè, tal com van prometre, tornin a deixar el poder a mans civils a partir de l’any que ve, però també perquè tinguin els mecanismes legals per eternitzar la seva supervisió sobre el govern.
De moment l’estabilitat, en un país que té un rècord històric en aldarulls militars, no està del tot garantida. L’oposició va criticar els pocs espais que els deixaven per explicar els seus punts de vista sobre una Constitució que és, si més no, polèmica.
La Junta Militar, que encapçala el general Prayuth Chan-ocha, ja es va encarregar de tancar les emissores més actives a favor del no. A més, les setmanes prèvies al referèndum va posar en marxa una gran mobilització en què va desplegar més de 700.000 persones, molts soldats, per explicar les bondats del document. I per si quedaven dubtes sobre la seva postura, el mateix Prayuth va aparèixer dissabte als mitjans per deixar clar que al país li aniria millor si hi votava a favor.
Així les coses, el resultat va oferir poques sorpreses. El sí va guanyar a pràcticament tot el país. Només un 38% va rebutjar el text constitucional. La majoria de vots negatius es van registrar al sud, on hi ha problemes separatistes, i a les zones més agràries del nord, principal bastió de la família Shinawatra, que governava el país quan els militars van decidir el 2014 tornar a prendre les regnes a causa de la sempiterna inestabilitat política.
Amb aquesta Carta Magna els militars han volgut tancar el problema dels enfrontaments entre partidaris i opositors de la família Shinawatra, que havien portat a una infinitat de violentes manifestacions abans del cop de fa dos anys.
Un dels punts més controvertits del text és l’elecció, formació i potestats del Senat. Els experts consideren la Constitució del 1997 com la més democràtica de la història de Tailàndia –i n’hi ha hagut 20 des del 1932– perquè, entre altres avenços, va concedir al votant el dret a triar les dues cambres parlamentàries.
El cop militar del 2006 –en què es va deixar fora del poder per primera vegada els Shinawatra– i la reforma constitucional posterior van restringir la participació ciutadana a la meitat de l’hemicicle del Senat. Ara, a més a més, se li dóna més poders de decisió. És una jugada semblant a la del Parlament de Birmània, on els militars es van arrogar el dret a tenir part de la Cambra. Ara els uniformats tailandesos també tindran aquesta opció. Des del Senat podran situar els seus candidats, els quals tindran potestat de vetar o aprovar el nou Govern.
Un altre punt polèmic del text és que dóna validesa a tots els decrets dictats per la Junta Militar en aquests dos anys, malgrat que el Parlament no els hagi ratificat.
Malgrat tot això, el record encara recent dels greus aldarulls polítics i la recerca d’una certa estabilitat semblen haver pesat més en el votant, que ha acabat acceptant aquest peatge militar per poder continuar amb la seva peculiar versió de democràcia i desenvolupament econòmic.
Un altre factor important que cal tenir en compte és la delicada salut del monarca, que també crea molta incertesa. Bhumibol Adulyadej acaba de complir els 70 anys de regnat –el més llarg del món– i és l’única figura institucional de consens al país. Sense poders efectius, però respectat per tothom, s’ha sabut mantenir per sobre de la picabaralla política i sortir airós cada vegada que ha hagut d’acceptar un nou cop militar.
Bhumibol encarna la unitat del país i li tenen una veneració gairebé religiosa. Tot i això, als 88 anys, sembla estar greu. Les informacions sobre el monarca es donen amb comptagotes precisament per mantenir aquest aire de divinitat. Però els rumors d’una mort propera s’han estès aquests mesos i ningú no sap del cert quines conseqüències provocarà la seva desaparició.
També queda per veure com reaccionarà la família Shinawatra. Yingluck Shinawatra, que va ser primera ministra des del 2011 fins al cop d’Estat, va acceptar el repte del referèndum i va cridar els seus seguidors a anar a les urnes. Ahir, després de la derrota, va recordar que no els havien deixat fer campanya i continua tenint un suport molt fort entre les classes obreres i la pagesia.
Potser, davant tanta incertesa, s’explica per què els militars s’han donat encara un període de transició de cinc anys, que també ratifica la Constitució.