Noves remuntes

Durant l’alcaldia de José María de Porcioles van florir a Barcelona les remuntes. És a dir, els afegits als edificis, sovint de l’Eixample, que sumaven un, dos, tres o més pisos a construccions preexistents. No poques d’aquelles operacions van tenir un resultat penós. Harmonitzar aquest tipus d’annexos amb les finques originals no era una tasca senzilla. I l’habilitat plàstica dels qui els van prodigar no va ser, en general, la desitjable. L’actual Ajuntament barceloní sembla veure de bon ull la proposta d’una empresa per tornar a les remuntes o àtics a mida, amb el pretext que hi ha molta edificabilitat disponible als terrats. No seria el mateix tipus de remuntes. Però, tot i això, voldríem alertar sobre els riscos d’una operació massiva en aquest sentit. Barcelona és una ciutat de gran riquesa arquitectònica, sovint basada en la seva diversitat, i qualsevol iniciativa que pugui acabar atemptant contra aquesta diversitat s’ha de sospesar amb molta calma.