Saturació provisional
Valls promet posar fi a la congestió penal, agreujada pel temor d’atemptats
El pànic pels atemptats en territori francès ha impel·lit els jutges a incrementar les presons provisionals en substitució d’altres mesures de control, cosa que està saturant en excés les presons gal·les.
El ministre de Justícia i el primer ministre, junts, a la presó de Nimes, amb els seus 395 detinguts per 192 places (ocupació del 207%), va ser ahir el símbol d’una realitat que situa França al setè lloc europeu (darrere d’Hongria, Bèlgica, Macedònia, Grècia, Albània i Espanya) per overbooking de presons. I només el 2015 li va costar 107 multes europees i 300.000 euros, un súmmum per a la pàtria dels drets humans. Valls va prometre un paquet de mesures que el ministre Jean-Jacques Urvoas presentarà al setembre. El primer de juliol, l’OIP, observatori internacional de presons, va anunciar el nou trist rècord francès: 69.375 empresonats per 58.311 places. I 1.447 presos –un 68% més que el 2015– dormien a terra.
“Augmenta el nombre de detencions provisionals en espera de judici, la durada del qual pot ser superior a la condemna –assenyala Urvoas– i baixa la proporció d’alliberaments condicionals o penes de substitució”. Traducció: els jutges tenen por de donar llibertat condicional amb braçalet electrònic i que el beneficiat cometi un atemptat.
Ahir era el segon cop que Valls acompanyava al seu ministre, ja van visitar al juny la presó de Caen. La seva relació amb la cartera ha canviat. Valls no va congeniar mai amb la predecessora d’Urvoas, Christine Taubira, la ministra –i la socialista– més popular de França, boc expiatori de l’oposició que la va acusar de “buidar les presons”, quan de fet les presons no havien estat mai tan plenes. Taubira va lluitar per propiciar condemnes alternatives.
Un altre problema: la pesadesa burocràtica. Per exemple, el demògraf penitenciari de presons PierreVictor Tournier apunta que a la regió de Tolosa de Llenguadoc, de la qual depèn la presó de Nimes, hi ha dues-centes places desocupades en centres de detenció que allotgen únicament persones condemnades.
Adeline Hazan, controladora general de llocs de privació de llibertat, va proposar ahir que el Govern estableixi un númerus clausus per a
A pocs mesos de les primàries a la dreta, Sarkozy proposa de construir de 10.000 a 20.000 noves cel·les
cada presó. I va advertir sobre el perill de radicalització, augmentat per l’amuntegament. Tot i que va matisar: “Només un 17% de participants en un atemptat terrorista havia passat per la presó”.
En ple període preelectoral –primàries de la dreta al novembre i presidencials al maig–, Els Republicans, principal partit de l’oposició, promet construir de 10.000 a 20.000 noves places. François Bes, coordinador de l’OIP, critica la proposició. “A més cel·les més condemnes”, resumeix. “Val més consagrar els diners a desenvolupar alternatives a la presó, a sobre més econòmiques”.
Però “contra el que l’opinió pública creu, les sortides acompanyades i altres alternatives a la cel·la, que redueixen la reincidència, com s’ha comprovat, no equivalen a llibertat ni suposen ser tous”. I als qui demanen que la presó perpètua no admeti reducció, “els mateixos guàrdies avisen que un home sense esperances es torna una fera”.
En suma, davant les promeses de Nicolas Sarkozy, els observadors es pregunten per què no les va fer realitat del 2007 al 2012, quan van governar. “El 2008 –subratllava L’Express el 13 de juliol– l’overbooking va ser més alarmant que l’actual. I si el va alleujar la construcció o millora de cel·les, va ser gràcies a un pla llançat per Chirac el 2002”.