Limitar les funcions
Batet presenta una proposta per definir els límits de l’Executiu provisional
Davant la prolongació indefinida del Govern en funcions, el PSOE proposa establir els límits de l’Executiu i sotmetre’l al control del Congrés.
El PSOE vol evitar que l’Executiu espanyol en funcions es passi de la ratlla que li marca el seu caràcter provisional i no electe. Per això necessita que la ratlla quedi perfectament marcada al terreny de joc i no aparegui –com amb l’actual llei de govern– prou difuminada perquè Mariano Rajoy i els seus ministres s’extralimitin impunement respecte al que hauria de ser una acció mínima i de simple manteniment de la maquinària administrativa.
Amb aquesta finalitat –la de “precisar exactament quines són les facultats d’un govern en funcions”– i des de la sensació que l’Executiu actual “està prenent decisions que poden anar més enllà del que seria convenient”, la socialista Meritxell Batet va presentar ahir al Congrés una proposició de llei per reformar la normativa en qüestió i frenar els possibles excessos d’una Administració que entre naps i cols fa vuit mesos que està en situació d’interinitat.
La reforma pretén així mateix garantir una vegada per totes –sense deixar aquí tampoc gaire marge d’interpretació– que el Govern espanyol en funcions se sotmeti al control del Congrés. Perquè “no pot ser que no hi hagi un control parlamentari durant un període de temps tan llarg”, va dir Batet.
En la breu legislatura anterior, la resistència de Rajoy i el seu gabinet en funcions a deixar-se vigilar i interpel·lar per les cambres va provocar un insòlit conflicte institucional entre executiu i legislatiu. Amb el suport de dos terços del Congrés, o dit d’una altra manera de tots els grups tret del PP, el Congrés va plantejar davant el Tribunal Constitucional un conflicte d’atribucions que els magistrats d’aquest òrgan preveuen abordar a partir de setembre. La guerra es va desencadenar quan els ministres de Defensa, Indústria, Interior i Foment –aquest últim a càrrec de l’avui presidenta del Congrés, Ana Pastor– van plantar les respectives comissions parlamentàries que pretenien escoltar els seus projectes i preguntar-los sobre això. A més, i ja davant el ple, l’anunci d’incompareixença dels governants va ocasionar l’anul·lació d’una sessió de control inicialment prevista per al 20 d’abril: amb la seguretat que les butaques blaves apareixerien buides, la convocatòria va perdre el seu sentit i va caldre suspendre-la. Una altra fita.
La iniciativa que la candidata del PSC al 26–J va registrar ahir per canviar la llei del Govern espanyol tendeix a centrar i ressituar al Congrés aquell mateix debat sobre els límits entre un poder executiu transitori i un poder parlamentari en teoria plenament qualificat –amb els seus membres elegits democràticament–, però a qui els ac- tuals governants i alguns juristes del Congrés posen dues objeccions: no es pot controlar una acció de govern que com a tal no existeix; en tot cas, no s’han d’utilitzar els possibles espais de control parlamentari a un executiu en funcions per, com s’acaba fent amb freqüència, jutjar accions de mandats anteriors.
La continuïtat d’aquesta discussió en el període legislatiu que ara comença està assegurada, almenys fins que el TC es pronunciï. I no només arran de la proposta formulada ahir per “precisar” la llei del Govern espanyol, sinó al voltant de moltes altres iniciatives dels socialistes i altres grups que busquen fiscalitzar o investigar determinats actes de Rajoy i el seu equip. És el cas de la petició d’una comissió que investigui les irregularitats en l’empresa pública Acuamed, formulada també ahir pel PSOE, i d’una altra que indagui en la possible creació d’una “policia política
La iniciativa socialista reprèn la guerra entre legislatiu i executiu en funcions que també es dirimeix al TC
dins del Ministeri de l’Interior”, tal com els socialistes diuen fent referència a les converses del ministre Jorge Fernández amb l’excap d’Antifrau, Daniel de Alfonso.
En total, la també secretària d’estudis i programes del PSOE, amb altres diputats del seu grup, va presentar ahir 16 propostes legislatives que s’afegeixen a 118 més de setmanes anteriors i que, sumades a les d’altres grups, aviat donaran visualitat al Congrés encara que Rajoy continuï sense aconseguir els suports necessaris per a la seva investidura.
Tal com va indicar Batet, ja en la passada legislatura les formacions d’oposició van tirar endavant amb ampli acord no poques iniciatives d’uns i d’altres; en números, sobre un total de 31 que van arribar a ple al Congrés i el Senat, el PSOE, Podem i Ciutadans van votar el mateix en 19 (el 60%). Tornarà a passar el mateix, segurament amb debats que sovint sonaran com un ressò d’altres d’anteriors sobre els mateixos temes. Perquè, amb poques excepcions i algun escàndol afegit, la situació no deixa de ser la mateixa. El que és difícil avui, en la política espanyola, és no repetir-se.