Un gest cada vegada més usual

La voluntat d’abdicar d’Akihito és insòlita al Japó –l’última vegada que un emperador va deixar el càrrec va ser Kokaku el 1817– però és cada vegada més habitual en altres monarquies. El 1951 Leopold III de Bèlgica va cedir el tron al seu fill Balduí I pel rebuig de la classe política a la seva tolerància amb la invasió nazi. El germà de Balduí, Albert II, que va heretar el tron, hi va renunciar en favor del seu fill Felip de Bèlgica el 2013. Juliana d’Holanda va regnar des de l’abdicació de la seva mare el 1948 fins a la seva pròpia dimissió el 1980 cap a la seva filla Beatriu, que el 2013 va cedir el tron a l’actual monarca, Guillem, el seu primogènit. El 2000 Joan de Luxemburg el va atorgar al seu fill Enric de Nassau. I sense oblidar que el rei Joan Carles I va abdicar en Felip VI el juny del 2014. Però no només passa a Europa: el rei Norodom Sihanuk de Cambodja va renunciar el 2004, al cap de dos anys ho van fer el xeic de Kuwait Saad al-Abdul·lah al-Salim al-Sabah i el rei de Bhutan, Jigme Singye Wangchuck. El 2013 va abdicar l’emir de Qatar, Hamad bin Khalifa al-Thani, en el seu fill de 33 anys. També va ser un gest insòlit.