No arreglarien res
EL Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va fer públic ahir el resultat d’un sondeig relatiu a la intenció de vot davant d’unes hipotètiques terceres eleccions a Espanya. Els mitjans van destacar tot d’una que el PSOE era l’única formació que, sempre segons l’esmentada enquesta, podria experimentar un progrés. Al contrari, tant el PP com Ciutadans i Units Podem registrarien retrocessos. Convé afegir com més aviat millor que ni l’avenç socialista ni les pèrdues dels altres partits no serien gaire importants. Les oscil·lacions en la collita de vots se situen al voltant d’un punt, per la qual cosa l’escrutini d’unes terceres eleccions contribuiria poc a desembossar l’actual situació política espanyola. No hi hauria noves majories significatives i, per tant, la formació d’un nou govern continuaria depenent de l’habilitat dels partits per arribar a acords, ja fos per activa o per passiva, sumant forces o permetent que el candidat del partit més votat fos investit. Més o menys, com ja va succeir després de les eleccions del 20 de desembre del 2015 i després de les del 26 de juny d’aquest any.
Òbviament, hi ha altres línies d’anàlisi possibles. La primera: el bipartidisme, que els emergents es van afanyar a donar per mort i enterrat després del 20-D, conserva cert vigor. O, si més no, el vigor suficient per mantenir el seu esquema dominant en la política espanyola. Mentre que, en canvi, els emergents sumen retrocessos reals, com els del 26-J, amb altres d’hipotètics, com els que anuncia el CIS. Els morts que vos mateu –deia el clàssic– gaudeixen de bona salut.
Segona línia d’anàlisi possible: la negativa del PSOE a facilitar la investidura del candidat popular Mariano Rajoy, que ja era manifesta abans de l’enquesta del CIS, es veu potser reforçada ara, després d’aquest sondeig. Ara bé, creiem que els socialistes s’equivocarien si valoressin aquesta nímia diferència entre el resultat del 26-J i el que avança ara el CIS com un nou argument a favor de la seva negativa.
Dit això, i reprenent el fil del que apuntàvem en el primer paràgraf, el més significatiu d’aquest sondeig és que unes terceres eleccions no contribuirien gens a millorar les possibilitats d’un acord interpartidista per formar govern. Si hi afegim el neguit i l’embafament creixents de la ciutadania davant la incapacitat dels seus representants per treure Espanya de la interinitat, no ens queda sinó instar la classe política espanyola, una vegada més, a pactar i permetre la formació d’un govern a Madrid. No fa cap falta anar a unes terceres eleccions: si ens hem d’atenir a l’enquesta del CIS, no arreglarien res.