Catalunya necessita una agència per protegir la naturalesa?
Els experts demanen una entitat autònoma, potent i amb recursos propis per afrontar la degradació dels espais naturals
El Govern català estudia la creació de l’Agència del Patrimoni Natural de Catalunya, amb l’objectiu de reforçar i coordinar la gestió de les tasques sobre la protecció de la naturalesa (majoritàriament competència de la Generalitat). Aquesta és una reclamació insistent de Conservació.cat, el col·lectiu de professionals que treballa en la protecció del medi natural als sectors públic i privat. Catalunya necessita una agència del patrimoni natural?
“Amb el sistema actual, no som capaços d’afrontar el repte que suposa conservar la naturalesa i aturar la pèrdua de biodiversitat. Cal una nova fórmula organitzativa, àgil, transversal i amb vocació de permanència”, afirma Santiago Pérez, membre de la gestora de Conservació.cat. Santiago Pérez diu que l’Agència ha d’integrar totes les competències de medi natural (al marge de qui les executa), incloses la planificació i la gestió dels espais naturals, la conservació dels hàbitats i les espècies, així com la protecció del territori, buscant sempre la col·laboració entre els sectors públic i privat.
Carme Rosell, membre també de Conservació.cat, afirma que aquest organisme és “fonamental” per reunir competències que estan disseminades entre diversos departaments, una dispersió que “és un escull clar per desenvolupar polítiques actives que potenciïn les infraestructures verdes”. Segons el seu parer, és l’única manera de “superar visions anacròniques que a Catalunya continuen contraposant el desenvolupament a la conservació del patrimoni natural”, quan la solució ha de partir d’un enfocament transversal que tingui en compte tots els agents implicats.
Cristòfol Jordà, que va ser director general de Patrimoni Natural amb el conseller Albert Vilalta, explica que les agressions sobre el medi natural procedeixen de múltiples fronts i per això cal un enfocament transversal. Amb l’actual sistema organitzatiu, “Catalunya s’ha mostrat incapaç de posar fre a la contaminació de les aigües, especialment les subterrànies, provocada en bona mesura pels abocaments excessius sobre els camps dels purins (excrements) dels porcs”, assenyala. A més, “la gestió eficaç de la fauna silvestre continua sent una assignatura pendent, com demostren els impactes negatius sobre espais naturals com el delta del Llobregat o Collserola”. “Malgrat les bones intencions legislatives, falta una visió integral o transversal que ordeni amb lògica i respecte els diversos usos i infraestructures sobre territori”, resumeix. La millor prova d’aquesta mancança és, per Jordà, “aquella imatge de Catalunya com a espai quarterat i puzle de peces inconnexes vista des de l’aire”.
De fet, la conservació d’espais naturals ha estat tradicionalment relegada a Catalunya, en mans d’una direcció general de Medi Natural, de rang menor, que s’ha anat movent entre diversos departaments, per bé que ha quedat postergada sobretot al Departament d’Agricultura, on els consellers de torn han evitat donar-li rellevància.
Les retallades pressupostàries i de personal que ha aplicat els últims anys la Generalitat han estat tan dràstiques que han perjudicat greument les tasques d’informació, educació ambiental i investigació als espais protegits, entre d’altres. En aquest context, diversos experts i entitats, com la Institució Catalana d’Història Natural, han donat l’alerta sobre els símptomes d’un declivi en la conservació a Catalunya, la pèrdua de qualitat dels espais naturals en alguns casos o la necessitat de millorar aspectes de la senyalització i la informació al públic en d’altres.
“Els espais naturals són a l’UCI i volem portar-los a planta”, admet gràficament Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, que ha assumit la proposta de crear l’Agència del Patrimoni Natural (que pot ser impulsada amb una llei específica o com a proposta incorporada a la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat).
Marta Subirà argumenta que l’agència, a més de reunir compe-
“Els espais naturals són a l’UCI, i cal portar-los a planta”, diu Marta Subirà
tències ara disperses, tindria com a funció elevar la visibilitat d’aquesta àrea de govern i coordinar les tasques de conservació amb les diputacions, sobretot amb la de Barcelona, que disposa d’un ampli inventari de parcs naturals amb importants pressupostos (Montseny, Garraf, Sant Llorenç del Munt...), i amb la qual es buscarà sumar esforços. “Es vol crear una estructura potent, dotada d’una certa autonomia, perquè la gestió sigui independent dels vaivens polítics o de pressupostos i per aconseguir que no depengui de la sensibilitat que mostri en cada moment el conseller de torn”, diu Subirà.
Es busca també donar-li autonomia i dotar-la d’una font de finançament pròpia i estable, de la mateixa manera que existeix el cànon de l’aigua per a l’Agència de l’Aigua o el cànon de residus.
En paral·lel, haurà de servir per aconseguir més flexibilitat en les contractacions (ara costa molt de reposar una baixa per jubilació, per exemple), crear una estructura més gran i ampliar els perfils de les persones que es puguin contractar (perquè no només siguin naturalistes o biòlegs). Mentrestant, es busquen fórmules de finançament, per a la qual cosa s’explora la possibilitat de fixar algun tipus d’impostos (sobre zones no urbanitzables o redefinir la taxa turística perquè també ajudi a la conservació del patrimoni natural).
Experts com Josep Maria Mallarach –consultor ambiental– aposten perquè l’Agència serveixi per avaluar i fer un seguiment dels espais protegits, per comprovar si les accions de conservació donen resultats. “Ens agradaria fer aquest seguiment, tot i que primer hem d’ordenar les coses; després ja podrem donar-li sopes al malalt, perquè el primer que cal fer és treure’l de l’UCI com més aviat millor”, diu Subirà.
Carme Rosell apunta que l’agència ha de gestionar els boscos reduint els riscos de grans incendis, evitar l’excés d’espècies que causen danys (com el senglar) i donar acollida a empreses que treballen per afavorir la biodiversitat (en espais agraris, vinyes o hortes).
Lluís Toldrà, portaveu de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni, afirma que el territori català és molt vulnerable a les agressions ambientals i que els danys no es produeixen per la falta de projectes que requereixen inversió econòmica. “Crear una agència del patrimoni natural no és el nirvana, ni la panacea per al futur. Esperar-la pot ser una cortina de fum. És més important una bona feina en el dia a dia a dia”, subratlla. “L’Agència pot ser un revulsiu útil, però tot depèn de l’orientació que se li vol donar”, valora Cristòfol Jordà.
“Amb l’organització actual no podem aturar la pèrdua de biodiversitat”
Es busquen fonts de finançament pròpies, com té l’Agència de l’Aigua