Alumnes democràticament saludables

Els últims anys polítics transcorreguts estan deixant un rastre corrosiu en la societat espanyola per la falta de valors veritablement democràtics. “Brexit és

Brexit”, va dir Theresa May el dia que va prendre el comandament de la nació amb més història democràtica del món. Amb això volia dir: posem fi a les polèmiques sobre si una qüestió tan complexa com la sortida de la UE s’havia d’haver consultat als ciutadans o si el resultat hauria d’haver tingut més consens. “Brexit is Brexit”. I Cameron, que no serà recordat com una de les figures més dignes en la història del país, va ser acomiadat al Parlament sense acritud. Ja ens agradaria en aquest costat dels Pirineus una visió menys tràgica de la vida... i, sens dubte, més cultura democràtica. Almenys per depurar els corruptes i per exigir que s’expressi i es representi la veu de tots els ciutadans. En qualsevol parament.

El pedagog Pere Vergés defensava que calia crear dins de l’escola els fonaments d’una ciutat ideal, on cada persona es convertís en ciutadà, amb drets i deures, en relació amb la col·lectivitat. Escoles democràtiques en les quals la convivència escolar es basés en la participació activa dels nens i la seva representativitat en els òrgans de govern. Una bogeria? De cap manera. Hi ha escoles, a més de les fundades per Vergés, que ja treballen així.

Però no és fàcil implementar-lo de manera general. Com diu la investigadora de l’UVic-UCC Nuria Simó, la credibilitat d’aquestes “escoles democràtiques” requereix l’assumpció dels seus valors per part de tota l’organització. Si creiem que és el millor model perquè els alumnes aprenguin a conviure, ha de ser també el nostre model de funcionament, aplicable a la mateixa gestió de l’escola.

Potser la perspectiva de formar futurs ciutadans conscients, lliures i crítics, capaços de crear una societat més justa que la que rebran, pot encoratjar el canvi. Tant de bo!