Un gran Sabata
Peralada vibra amb el contratenor català i la seva passional interpretació d’Hefestió, amic, còmplice i amant d’Alexandre el Gran
Un contratenor –una veu gairebé irreal de sonoritat equívoca però fascinant– donant vida al llegendari Alexandre el Gran és una aposta arriscada, però sense risc no hi ha tresor. Gran encert del Festival Castell de Peralada en la seva 30a edició: ha fet diana barroca amb un recital en primícia en què Xavier Sabata debutava amb el seu últim treball, dedicat al conquistador macedoni.
Figura d’un atractiu irresistible, no va deixar de tenir un cert morbo veure com el contratenor d’Avià donava vida a l’aspecte més íntim del personatge que va arribar a tenir un dels imperis més grans de l’antiguitat, unint Orient i Occident, des del Mediterrani fins a la frontera de l’actual Índia. Va ser una figura d’una agressivitat llegendària en batalla, però també s’ha escrit llargament sobre la seva bisexualitat i els seus embolics, i Sabata ha volgut descobrir-ne la cara més humana, la de les emocions i els desitjos.
De les vuit àries que va cantar, sis van ser una primícia interpretativa, amb compositors com Bononcini, Pescetti, Mancini, Vinci i Leo. Va obrir el recital amb l’ària di bravura Da tuoi lumi, de l’òpera de Bononcini Alessandro Magno dall’indie (1699), en què el personatge d’Hefestió, gran amic, còmplice i amant d’Alexandre, li canta amb aguerrit desig “Dels teus ulls fulminat va quedar cremat el meu cor”, tota una declaració passional que Sabata va firmar amb empenta i seguretat en les coloratures.
En contrast, el Chiare faci ,de la mateixa òpera, va mostrar el conquistador més introvertit, i el cantant va desplegar la seva elegant línia de cant acompanyada per aquell timbre net i càlid que tan bé sap dosificar, amb uns solos de violoncel d’Agnieszka Oszanca que van ser de pur lirisme i sensualitat.
Però va ser amb Serbati a grande impresse, de l’òpera Allesandro nell’indie (1732), del desconegut compositor venecià Giovanni Battista Pescetti, on Sabata i l’excel·lent agrupació Capella Cracoviensis van aconseguir parar el temps. Sabata viu una maduresa artística envejable, pot escollir les feines que fa, assessorat per un musicòleg que viu establert a Dresden i que li proporciona joies barroques com les d’aquest programa, que, a més a més, gravarà per al que serà el seu quart cedé solista.
Va ser una vetllada de descobriments musicals, una dansa amb l’art d’un cantant que respira, fraseja i controla un instrument dúctil i bonic. Església del Carme plena per a un recital original en què el barroc tardà va brillar a l’altura d’una celebració com la que aquest any fa Peralada.