Els nostres joves
6è Festival de Cervià de Ter
Intèrprets: Cambra Quartet (I. Cambra, piano; T. Kchachtryan, violí; D. Abrahamyan, viola; J. Calvo-Morillo, violoncel) Lloc i data: Monestir de Santa Maria. Cervià de Ter (6/VIII/16) Un bon exemple que els concerts de l’estiu aporten moltes coses i conviden a reflexionar. Aquest petit cicle que desenvolupen Cervià Antic i Ibercamera al monestir de Cervià de Ter ens deixa gaudir –acompanyats d’un públic excel·lent– del romànic auster i de les atractives restes de pintures, però fonamentalment d’una part molt important de la nostra vida cultural, que és l’activitat dels nostres joves músics. L’any passat vam coincidir amb la pianista Maria Canyigueral. Ara el pianista Ignasi Cambra en quartet amb trio de cordes. També cal recomanar, el dia 15, el violoncel·lista Pau Codina, amb Varvara al piano. És un panorama que fa molt per a aquests protagonistes del futur i que contrasta amb altres punts de la nostra geografia en què apareixen propostes que sorprenen, almenys a mi.
Dos exemples: els ajuntaments de s’Agaró i de l’Escala, amb la Generalitat, donen suport a sengles cicles d’una Associació Pau Casals que en uns deu concerts presenten no pas menys de deu músics italians sense mèrits especials, mentre que els espanyols no arriben a la meitat. Espero algun comentari sobre aquesta qüestió, ja que serà interessant canviar idees. Són entitats públiques, i el nostre
desenvolupament cultural necessita espais; no sé que a Itàlia (amb el respecte i l’admiració que em mereix la seva vida musical) hi hagi res que s’hi assembli.
Tornant al nostre tema, el jove Ignasi Cambra, que actualment continua la seva formació amb Maria João Pires, i que deu els seus fonaments de nen a la professora Maria Lluïsa Alegre, es va presentar en quartet amb piano, una formació poc present als nostres escenaris i amb repertori important fins al segle XX. És una idea excel·lent, sobretot perquè a la musicalitat de Cambra s’afegeix en aquest cas un trio de cordes de molt bona factura, amb el violoncel·lista Jaime Calvo-Morillo, sòlid i musical fonament, igual com els seus companys de viola i violí.
Formidable la versió del moviment de Trio per a cordes en si bemoll major, de Schubert, que va obrir el programa, amb esperit mozartià, musicalitat i bon empastament instrumental. Va seguir el nucli dur del programa, tot un repte, amb el quartet amb piano. Sobretot pel treball d’Ignasi Cambra, que és molt difícil. No recordo altres exemples significatius en què un pianista cec, que ha d’utilitzar la memòria, es proposi fer música de cambra d’aquest nivell d’exigència, sobretot en obres com el Quartet núm. 1 en sol menor, de Mozart, i el Schumann En mi bemoll major. Ho subratllo perquè el bon resultat és un estímul per a tothom. El Mozart va tenir caràcter, bon so a la corda i detalls amb intenció mozartiana al piano. El romanticisme de Schumann va agafar en quatre músics expressius que, tot i que sempre hi ha petits errors, van deixar empremta en accents i intensitat. Un concert per recordar.