Colors del barroc
Festival de Torroella
Intèrprets: Cappella Neapolitana; Antonio Florio, director; Valentina Varriale, soprano Lloc i data: Espai Ter (7/VIII/16) Després d’uns quants anys sense venir a Catalunya, Antonio Florio i el seu grup, –que abans es deia Capella della Pietà de Turchini (un color)– rebatejat des de fa mesos amb el nom de Capella Neapolitana, entra als annals del Festival de Torroella. Els anys de glòria de la música antiga a Catalunya van marxar amb el Festival de La Caixa, però ara els cabells blancs d’alguns d’aquells grans protagonistes continuen en primer pla. Florio desenvolupa a Itàlia una intensa tasca de recuperació de repertoris barrocs i dirigeix produccions d’òperes antigues de Nàpols, que era el centre del món. En aquesta ocasió, també va treure dels arxius algunes peces de repertori desconegut com el Salve Regina d’Orazio Benevoli i un concerto, la Simfonia en la menor de Nicola Fiorenza (s. XVIII). Dues obres molt menors si es comparen amb les del programa.
El programa estava estructurat al voltant dels Salve Regina, amb una soprano amb molt bon caràcter vocal, amb aguts de projecció, amb un bon exercici ornamental, amb una veu de cos i un portamento a l’agut amb molt bona tècnica. Va costar de tirar endavant l’interès per la peça de Benevoli, que va obrir el programa, vàlid per a un congrés d’especialistes.
Tot seguit va sonar Leonardo Leo, un compositor de projecció posterior a Benevoli. I, després, el punt fort del repertori: Pergolesi, que va tenir una vida curta però una intensa i delicada expressió. Va ser un afortunat en l’òpera, però alhora molt respectuós amb el caràcter religiós de la invocació i amb l’estructura musical afí a la del concerto instrumental, que va permetre que la soprano exhibís les seves qualitats vocals i expressives. El Salve Regina del mestre Vivaldi va assentar la forma musical del concerto amb el protagonisme del violí solista en una versió amb delicats matisos. Al mig, el magnífic Concerto per a violí, cordes i continu –molt ben interpretat– en re major on el concertino Alessandro Ciccolini va tocar amb un so clar, una bona ornamentació i molt de caràcter en el fraseig.