A una altra cosa
Mireia Belmonte cau de la final dels 200 m estils
–És que no és tan fàcil, la veritat. No ho és. Qui ara parla és Jose Belmonte. Ho fa des de la grada de l’Aquatic Olympic Center, la piscina de Rio. Allà on competeix la seva filla. Des que va aconseguir aquell agònic bronze en els 400 m estils, l’altre dissabte, Mireia Belmonte (25) no funciona del tot bé.
Diumenge es va veure fora en les semifinals dels 400 m lliure. I ahir, en els 200 m estils, tampoc no va estar fina del tot. Ja havia anat justa en les eliminatòries del matí. I a la nit no va passar l’últim tall. Va fer el 16è temps. 2m13s33.
Belmonte, el pare, que és qui li porta la representació a Mireia, diu que la noia està cansada. –Això és un tute –diu. I Paqui García, la mare, asseguda al seu costat, assenteix.
Aquesta és la llista de coses que ha de fer Belmonte cada vegada que competeix: desescalfar (és a dir, nedar un bon grapat de llargs com a teràpia de descompressió). Passar pel control antidopatge, lent i confús com gairebé totes les gestions aquí a Rio. Visitar el fisioterapeuta. I caminar fins a l’autobús que la conduirà a la vila dels atletes (gairebé mai no surt a l’hora. Cap no ho fa).
Quan Belmonte es fica al llit, són les tres de la nit. I a l’endemà, torna a començar. Belmonte està inscrita en sis proves. Ho han decidit ella i el seu entrenador, Fred Vergnoux, que no baixarà del burro:
–Com més proves disputi, més possibilitats d’èxit. En part, té raó. Si Belmonte hagués punxat en els 400 m estils, i si no disposés de més bales a la recambra (i en particular els 200 m papallona, que arrenquen avui mateix), ara hi hauria plors a la seva casa de Badalona.
La punxada en els 200 m estils entrava en els pronòstics. Almenys, relativament.
Potser euforirzat per les sensacions del primer dia, Vergnoux s’havia atrevit a pronosticar que Belmonte recolliria un podi en totes les proves en les què competís.
El que passa és que, en algunes distàncies, les seves limitacions són evidents. Per exemple, en els 200 m estils. Els d’ahir.
–Li queden curts –explicava un analista en aquests dies. Algú que preferia conservar l’anonimat.
Res a veure, per exemple, amb Katinka Hosszu (27).
Aquesta dona ha arribat a Rio feta un colós.
De fet, tal com s’havia conjurat amb Shane Tusup, el seu marit i el seu entrenador.
Tusup és les dues coses alhora –el marit i l’entrenador d’Hosszu– des del 2012. Des d’aquell dia en què la noia, avorrida i furiosa, havia sortit del Centre Aquàtic de Londres feta un drap.
Ye Shiwen, una voluminosa nena xinesa de 16 anys, li havia desmuntat el castell de cartes. L’havia arrossegat en els 400 m estils. No només perquè havia volat fins al rècord del món, sinó perquè l’havia deixat quatre cossos més enrere, a cinc segons de distància. Quarta. (Avui ja gairebé ningú no parla de Ye: ha anat passant per Rio sense deixar un trist record. Va sortir per la porta del darrere en els 400 m estils i ha avançat amb més pena que glòria cap a la final de la distància inferior).
Hosszu no ha digerit mai bé una derrota, i per això li havia demanat a Tusup, llavors el seu nòvio, que li llancés un cable. Anhelava la glòria olímpica. Tusup li va donar l’ok, però li va canviar algunes coses. Va dir que la forma física es guanya a base de competicions. Com més curses, menys zona de confort. Més capacitat de millora.
“Si trobes un altre que pugui entrenar-te millor que jo, llavors no passa res. Pots anar-te’n amb ell”, li ha dit a Hosszu en públic, més d’una vegada. La fórmula funciona. Hosszu va batre el rècord del món dels 400 m estils dissabte. I des d’aleshores, ha nedat pràcticament en totes les sessions de l’Olympic Aquatic Center. De vegades, amb un marge de recuperació molt escàs.
Ahir, per exemple, amb prou feines va transcórrer una hora i quart entre el seu final dels 100 m esquena i la seva semifinal dels 200 m estils, allà on s’enfrontava a Belmonte.
L’ALTERNATIVA
Belmonte té avui la seva gran prova: apareix en els 200 m papallona; va ser plata a Londres 2012
HOSSZU, EN CARROSSA
L’hongaresa es va exhibir: va guanyar els 100 m esquena, segon or a Rio, i va passar ronda en 200 estils
SENSACIÓ DE CANSAMENT
Des del seu podi de dissabte, Belmonte no ha tingut bon aspecte: l’entorn parla de cansament
LA FÓRMULA DE VERGNOUX
“Com més proves disputi, més opcions té i menys pressió patirà”, diu el tècnic
Li va importar un pebrot. No hi va haver qui li parés els peus. Voraç, va oferir una fabulosa remuntada en l’últim llarg dels 100 m esquena per aconseguir el seu segon or a Rio (58s45), i no va tenir cap problema en assolir la final en la segona.
Belmonte, mentrestant, va sortir de l’Aquatic Center a la carrera.
Ja ha fet algunes coses meravelloses a Rio, i això ho celebren els seus pares, que dormen a Barra, a vint minuts en cotxe de l’anella olímpica.
Però ara, sentirà de nou la pressió. Avui és el torn dels 200 m papallona.
Una prova que maneja com ningú.
Ho avala la seva plata a Londres.