El leviatan escapçat
Donar suport o no donar suport a Rajoy, abstenir-se, votar sí o votar no. Fer-ho fins i tot en secret i d’amagat. És això realment el que interessa a la ciutadania? Els partits es presenten amb programes i això és el que hagués de presidir les converses entre ells per assolir acords que permetin no només superar el bloqueig institucional en el qual estem immersos, sinó donar orientació i rumb al vaixell en què naveguem.
M’agradaria veure en el debat el programa econòmic i, molt particularment, les iniciatives per fomentar la recerca i desenvolupament i la creació d’ocupació a curt termini. Les mesures per corregir la creixent desigualtat que la revolució tecnològica i la competència dels països emergents està produint. La política educativa i, en especial, les reformes per redirigir la nostra maltractada formació professional i combatre l’abandonament escolar. La lluita contra la corrupció a través d’una autèntica reforma del sistema de finançament i de la transparència dels nostres partits polítics. En fi, una reforma constitucional que abordi el problema plantejat per bona part de les poblacions catalana i basca.
El PP no ha abordat aquests problemes en els seus quatre anys de majoria absoluta. No li interessa. El seu únic programa és mantenir-se en el poder. I seguir els dictats d’Europa com a alumne fidel. Els mercats han valorat positivament aquesta disciplinada actitud. Però els mercats són tan cecs com sense nord la política del PP.
El problema no és Rajoy sí o Rajoy no. No és un personatge que conciti animadversió ad personam. Tampoc no suscita passions. Es diu que domina els temps, quan la realitat és que, senzillament, manca de pla per avançar-se als temps. Quan
Sense full de ruta per al futur govern, l’Estat continuarà sent un leviatan escapçat
arriba la tempesta s’amaga per tornar a alçar-se quan amaina. La seva tàctica ha donat fins ara bons fruits. De ser el proscrit de l’economia mundial, Espanya ha passat a ser un dels valors refugi. Es va valorar que pogués aguantar la tempesta financera sense necessitat d’un rescat complet. Després s’ha beneficiat del vent de cua: els baixos tipus d’interès, la reducció del preu del petroli i la bonança del sector turístic, empès per la turbulència que impera als vessants sud i oriental del Mediterrani. Però tots ells són factors conjunturals que poden canviar de signe.
El debat hauria d’oblidar-se per un moment de les persones i centrar-se en el programa d’una majoria parlamentària en la qual es recolzi el govern. No és ideal que el presideixi Rajoy, per la seva evident tolerància amb la corrupció en el seu partit. Però el problema no és la persona, sinó el full de ruta. Sense un projecte realment reformista, el nostre Estat continuarà sent un leviatan escapçat. Un aparell dominat per alts funcionaris, acostumats a lluitar amb les coses del poder, però mancat d’un pla de futur per ressituar el nostre país en la cursa competitiva global.