“El nen ben educat és el nen que es desafia a si mateix”
Tinc 43 anys. Vaig néixer i visc a Minneapolis (Minnesota). Estic casat i tinc una filla, la Isabel (18). Sóc progressista. Sóc agnòstic. M’obsessiona l’educació dels nens i admiro la pedagogia del mètode Montessori. Educar consisteix a ensenyar autocontr
Què és un nen? Quina pregunteta... El seu objecte d’estudi, no? Sí, però també d’amor. Vull el millor per als nens, que vol dir voler-ho per a la humanitat. Un nen és la humanitat? Un nen és un creador. És el creador de l’home que serà.
I com ho fa? Hi havia un nen de cinc anys que encara no sabia que crearia un periodista: tu.
M’agradava Tintín, digui-li a ell. L’entorn d’aquell nen va possibilitar les circumstàncies per crear el periodista, oportunitats d’oferir-li experiències grates...
Ahà. Cada experiència grata t’anima a seguir endavant, a continuar explorant una següent versió de tu mateix, i després la següent...
Les primeres experiències decideixen? Per això és tan important la guarderia, el parvulari, l’escola..., per estimular totes les habilitats del nen.
Com hauria de ser l’escola? Aquesta qüestió m’obsessionava. I un dia vaig entrar en una escola que aplica el mètode Montessori... i em va emocionar: era això!
Expliqui-m’ho. El cervell, en fases primerenques, es desenvolupa mitjançant l’ús de la mà. Les manualitats són fonamentals, i els materials escolars es dissenyen en funció de l’estructura mental de cada edat. La precisió de moviments, el control del cos... maduren la ment.
Posi’m un exemple. Netejar una taula amb un drap, aigua i sabó avorreix un adult, però excita un nen de dos anys i mig! És un repte. Fent-ho, aprèn a seqüenciar actes, i fer-ho millor cada dia li proporciona autoestima.
I el terra fet un fàstic... I moll, sí: ideal! Perquè això li dóna ocasió a un altre nen, un de molt, molt gran!, de tres anys i mig, d’assecar-lo amb el pal.
Així anem creixent? Imagini el nen que aprèn a nuar-se ell sol els cordons de les sabates, a cordar-se els botons de l’abric... Se’l posa i surt a fora a jugar: se sent autònom, realitzat! Està aprenent a viure al món!
I aprendre a llegir..., quan? És important, però ja li arribarà el moment. Tot al seu temps! Els nens segurs de si mateixos ho aprendran tot més ràpid.
Expliqui’m el cas d’algun nen. Recordo ara un adolescent... sa, ben plantat, guapo, esportista, amb totes les capacitats..., però molt inquiet i alhora lent a l’hora d’aprendre matèries intel·lectuals.
Ai... El seu pare, amb una idea encotillada de la perfecció, el tenia martiritzat per això. “No sé què en farem de tu”, li deia. No és just, no és just...!
S’emociona... M’entristeixo, sí, perquè aquell jove pot acabar sent molt desgraciat... I és una llàstima. Podria tenir una vida feliç, perquè era carismàtic i agradable, però la pressió familiar podria desgraciar-lo, humiliar-lo, abocar-lo al sentiment de fracàs. I el prioritari en la formació d’un jove no és que sigui un gran intel·lectual: la prioritat és la felicitat!
Què se n’ha fet, d’aquell noi? No ho sé, en vaig perdre la pista... El missatge és: no muntem un drama, ajudem els nens a desplegar els seus talents.
Val més no forçar-los en el que fallen? Lloar les seves fortaleses i animar-los i estimular-los en les seves debilitats, mitjançant pràctiques. I tenint sempre molt clar que no som igual de brillants en tots els camps, tinguem-ho clar!
En què podríem ser tots bons? En l’autocontrol i en la cooperació, el treball en equip: és el més bàsic per a la vida, perquè vivim en societat. I això és el que hauria de fomentar l’escola, en això es xifra un bon mètode educatiu.
La família influeix? La família i la societat, i el país en què vius. Treballem perquè el país ofereixi totes les oportunitats a tots els nens.
Educació és castració, s’ha dit... La mala educació, sí. Si el nen va passivament a l’escola, desmotivat, malament! Però la bona educació aconsegueix que el mateix nen es desafiï a si mateix a fer el que li costa. I cal tenir present que només un terç dels nens reuneixen les habilitats idònies per a un entorn escolar convencional...
I no hauríem de desnonar els altres dos terços... No podem prescindir de dos terços de la humanitat! Un altre terç es defensarà i tirarà endavant, i l’altre terç ho tindrà més complicat: no els derrotem!
Ve el nen i et diu: “El professor em té mania”. Escolta’l i analitza si això que diu té algun sentit o no.
Convé criar els nens en tribu? Com ha arribat la humanitat fins aquí? Aprenent a aprendre. I això no surt d’un llibre de text, sinó de la curiositat i de la relació amb els altres. L’univers no està fet d’exàmens, sinó de comunicació! A cada aula hi hauria d’haver tota mena de nens, perquè cadascú aprengui alguna cosa dels altres: això és educar per al món real!
VÍCTOR-M. AMELA