La Fiscalia es querellarà per prevaricació i desobediència contra Forcadell
El ministeri públic també posa Jordi Turull i Anna Gabriel en el punt de mira
La Fiscalia ja està treballant sobre la querella contra la presidenta del Parlament pels delictes de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional. A més, també es planteja si ha d’actuar contra els portaveus de Junts pel Sí i la CUP.
La Fiscalia ha començat a preparar la querella que presentarà contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver permès la votació en la qual la Cambra catalana va aprovar, el mes de juliol passat, el full de ruta de desconnexió amb Espanya. El text elaborat considera que Forcadell va cometre els delictes de desobediència i prevaricació.
Es tracta de les mateixes acusacions a què han hagut de fer front fins ara l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau, a més del portaveu del PDC al Congrés, Francesc Homs. La diferència és que aquests processos anteriors es referien a la convocatòria i desenvolupament de la consulta del 9-N, i el que s’obrirà ara contra Forcadell serà per uns altres fets, els de la votació al Parlament, que han merescut la mateixa qualificació jurídica.
El comú denominador, per tant, és que en tots dos casos es considera que els querellats van desobeir el Tribunal Constitucional (TC). En el primer episodi la desobediència hauria estat per haver dut a terme la consulta del 9-N contra la prèvia prohibició expressa de convocar-la i celebrar-la. I en el segon, s’hauria comès el mateix delicte pel fet d’haver sotmès a aprovació parlamentària una iniciativa considerada contrària a la Constitució espanyola i també prèviament prohibida pel TC mateix. També en tots dos casos es considera que es va cometre delicte de prevaricació perquè es van adoptar resolucions il·legals sabent que ho eren.
En el cas de la querella que es presentarà contra Forcadell, la Fiscalia considera que la desobediència va ser manifesta perquè hi havia una ordre expressa prèvia del TC per no dur a terme la votació. Però considera que, encara que no hi hagués hagut aquella prohibició, també s’hauria comès, de manera separada i autònoma, un delicte de prevaricació perquè
La querella es basa en el fet que Forcadell sabia que el text rupturista és inconstitucional
La Fiscalia estima que hi va haver desobediència conscient a una ordre del Constitucional
la presidenta del Parlament va permetre debatre i votar una iniciativa que, a parer de la Fiscalia, era clarament inconstitucional perquè pretenia la ruptura de la unitat de l’Estat sense seguir el curs i els procediments previstos per la Constitució per a qualsevol proposta de reforma de la Carta Magna.
La presentació de la querella es considera, en mitjans jurídics, una conseqüència absolutament lògica de la posició que va adoptar la Fiscalia des del moment que el Parlament de Catalunya va aprovar les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent. Aquests mitjans subratllen, en aquest sentit, que la primera instància que va presentar un incident d’execució de sentència al TC va ser l’Advocacia de l’Estat, arran de la decisió del Govern central d’impugnar la iniciativa de la Cambra catalana. I en aquell primer recurs la representació jurídica de l’Executiu central ja afirmava que la conducta de Forcadell podia ser constitutiva de desobediència i, per tant, s’havia de perseguir penalment. Immediatament després, va ser la Fiscalia davant el Tribunal Constitucional la que va arribar a les mateixes conclusions i va formular una petició similar perquè s’obrís la via penal contra la presidenta del Parlament.
La presentació de la querella per part de la Fiscalia serà, per tant, un acte de coherència amb les peticions que els mateixos fiscals van formalitzar el mes d’agost passat davant el Tribunal Constitucional. De fet, la via penal contra Forcadell hauria pogut quedar oberta des del primer moment, però la Fiscalia ha preferit esperar que fos el Constitucional el que prengués la iniciativa i digués si considerava que havia estat desobeït. Els magistrats van fer aquell pas amb la seva resolució de dijous passat, en què van demanar la intervenció de la Fiscalia i van anul·lar la votació del full de ruta rupturista amb l’Estat.
L’únic extrem de la querella sotmès encara a certa discussió és si ha d’afectar altres persones, a part de Forcadell. La posició inicial de la Fiscalia és que també poden ser acusats del delicte de desobediència els diputats Jordi Turull (PDC) i Anna Gabriel (CUP), perquè van tenir un paper rellevant en l’impuls i defensa de la iniciativa rupturista aprovada i després anul·lada pel TC. Els pròxims dies hi haurà més reunions de treball a la Fiscalia General de l’Estat per precisar tots els detalls de la querella, i especialment aquesta qüestió relativa a la seva possible extensió a altres membres del Parlament de Catalunya, a part de la seva presidenta. En aquest sentit, en mitjans de la Fiscalia de l’Estat consideren que aquesta ampliació és perfectament possible veient la resolució que va dictar dijous passat el mateix Tribunal Constitucional, en la mesura que ja es refereix a eventuals responsabilitats no només de Carme Forcadell, sinó d’altres diputats autonòmics, encara que sense arribar a concretar cap nom. El Constitucional, doncs, també en aquest aspecte obre una via, però deixa que sigui la Fiscalia la que decideixi si creu que ha d’actuar o no contra tercers.
El primer informe dels fiscals del TC ja demanava d’actuar contra Forcadell
La Fiscalia estudia si ha de procedir també contra Jordi Turull i Anna Gabriel