Un Macbeth gòtic triomfa al Liceu
El públic del Liceu gaudeix d’un pulcre muntatge en una vetllada amb presència –i absències– de polítics
Malgrat la seva vocació cultural, el Liceu no deixa a ningú indiferent. Anar al Gran Teatre és un acte amb connotacions que no sempre estan relacionades amb l’àmbit estrictament musical. Més encara si es tracta de la inauguració oficial de la temporada. Anar-hi o no anarhi: aquesta és la qüestió. Totes dues opcions tenen les seves lectures i les seves conseqüències. La Casa Reial va arribar a temptejar-ho, però no es va acabar de decidir; el president del Govern espanyol es va donar per representat amb el seu ministre; el de la Generalitat va al·legar motius d’agenda –quins?–, i l’alcaldessa de Barcelona potser en va tenir prou amb estrenar-se en l’última funció operística del juliol passat.
Així doncs, mentre les bruixes d’aquest Macbeth de Verdi amb què s’aixeca el teló pronuncien el seu encanteri –“Les tres germanes, agafades de mans, missatgeres de terra i del mar, totes tres, gira que gira .... Tres per a tu i tres per a mi...” tal com diu l’original de Shakespeare–, els tres germans de la cultura ocupen la llotja presidencial. Són els representants de les carteres de Madrid, Catalunya i Barcelona: Íñigo Méndez de Vigo, Santi Vila, i Jaume Collboni... La festa tot just ha començat. Hi ha la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; els expresidents de la Generalitat Artur Mas i José Montilla; el delegat de presidència de la Diputació, Jaume Ciurana, i el president del consell de mecenatge del Liceu, Salvador Alemany. Fins i tot Joaquim Molins, el president de la fundació, ha aconseguit fer acte de presència en cadira de rodes.
Els tres germans –els de l’aportació econòmica més important a la institució– prodiguen elegància i cintura. El més relaxat, però, és Méndez de Vigo, no només perquè està en el seu element –li agrada l’òpera i a més canta, amb veu de tenor–, sinó també perquè sembla que es fa molt seu el recent reconeixement del Ministeri al Liceu, amb la creació de la comissió interadministrativa de l’esdeveniment d’excepcional interès públic que és el 20è aniversari de la seva reobertura i el bicentenari de la creació de la Societat d’Accionistes. És a dir, un paquet d’exempcions fiscals que val la pena tenir en compte i que dura fins al 30 de juny del 2019
En resum: la tensió està sent molt més elevada a l’escenari que en aquesta llotja de les bonaventures. Aquest Verdi traïdor el defensa per primera vegada Ludovic Tézier, un baríton en hora punta, i una Lady Macbeth, Martina Serafin, que potser es pren al peu de la lletra el desig de Verdi d’enlletgir la veu.
La vetllada està sent elèctrica. Potser és per la calor que ha planejat avui sobre Barcelona, o la passió que el mestre Giampaolo Bisanti posa a aquest Verdi de joventut en què de Shakespeare sobretot se’n recull la bilis i menys el seu extraordinari sentit de l’humor. La Simfònica del Liceu respon a Bisanti donant el millor de si, mentre el públic gaudeix de la perfecta simbiosi de lletres i música que aconsegueix el compositor milanès amb el llibretista Francesco Maria Piave i el poeta Andrea Maffei.
Aquesta tan pulcra factura musical no entraria tan fàcilment a la vena si no fos per aquest posada en escena de Christof Loy que apel·la a un imaginari col·lectiu intergeneracional: el cinema de Hitchcock. Més encara, el seu Rebecca i aquell Manderley anys quaranta que sembla més gòtic encara que el castell escocès shakespearià. En aquests salons en blanc i negre és on Lady Macbeth invoca la
mort, es conjura perquè l’aliment dels seus pits es converteixi en fel i que cap indici de dolçor no la doblegui abans d’arribar a reina.
La platea conté la respiració. Morirà fins i tot l’apuntador. I és que la proximitat és un actiu en aquesta experiència verdiana. En gaudia Javier Godó, comte de Godó i president editor de La Vanguardia; Albert Batlle, director general dels Mossos d’Esquadra; Javier Coll, president de la Societat Gran Teatre del Liceu; Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç; Constantí Serrallonga, director general de la Fira Barcelona; Josep González, president de Pimec; Antoni Abad, president del Cecot, i Jordi Cornet, president del comitè executiu del Consorci Zona Franca.
Tézier, Serafin i el Cor del Liceu s’emporten una ovació en el debut d’aquest Verdi