Contra la ignorància

EL mateix dia que la diputada de la CUP Mireia Boya criticava a Twitter el conseller Santi Vila (i s’hi sumaven un grapat d’hiperventilats) per defensar el mestissatge de la cultura catalana amb l’espanyola, el seu grup municipal a Barcelona defensava que es pagui per l’ús de les voreres (es referia als turistes, per exemple, a la Sagrada Família). El problema no és que els temps s’hagin tornat líquids, sinó que han esdevingut gasosos. Falta debat i sobren ocurrències. I en el cas de Catalunya, a més, hi ha qui va amb la cinta mètrica per intentar mesurar l’ independentisme del personal. El mateix Sant i Vi lava declarara h ira RAC 1 que resulta insuportable que“estiguem tot el dia passant exàmens de patriotisme”.

En una entrevista a El País, Vila havia dit que construir una cultura pròpia (aïllada) seria un error, que Catalunya s’assembla a Espanya en el fet que la cultura no forma part de les polítiques socials quan això lesiona la possibilitat d’ascens social, que el nacionalisme i l’espanyolisme consideren el debat dels toros un assumpte identitari quan és el resultat d’una nova espiritualitat respectuosa amb els animals. Que li va semblar deliciós el pregó de Pérez Andújar i una indelicades ala contra programació. I que demanar la retirada del monument a Colom és “una ocurrència i una excentricitat”, igual que parlar despectivament de la Sagrada Família.

La frase que va excitar la diputada cupaire la podia haver pronunciat Umberto Eco, que va escriure que “cada cultura absorbeix elements de les cultures properes, però després es caracteritza per la forma en què incorpora aquells elements”. Santi Vila, una de les persones més properes al president Carles Puigdemont, no és un polític de manual ni camina per la política amb un argumentari. Quan alguns el veuen com un quintacolumnista és perquè incorpora un sentit crític imprescindible al món de la cultura, per més que desesperi a ignorants i a convençuts.