Max Von Sydow
ACTOR
El veterà actor Max Von Sydow va ser el rostre de la jornada d’inici del festival de Sitges, que l’ha premiat aquest any. Davant la premsa va recordar com va treballar amb Ingmar Bergman. Va ser més que treballar: “Va ser una forma de vida”.
Inaugura el festival de Sitges la projecció d’Inside, de Miguel Ángel Vivas, un veterà del cinema de terror. El guió el firma Jaume Balagueró, un altre especialista del gènere, juntament amb Manu Díez, col·laborador de Balagueró. Terror, i terror català en la cerimònia d’inauguració: un sa costum del festival de Sitges. Inside segueix els passos de la francesa A l’interieur, d’Alexandre Bustillo i Julien Maury. Una verinosa, fosca i devastadora història de terror pur i dur presentada al festival de Sitges del 2007, un exercici de gore en què una dona ha de lluitar per defensar el bebè que du a les entranyes i que està a punt de néixer. S’ha de tenir una ment molt bruta per fer una cosa com A l’interieur ,i Vivas no és així: llavors li surt un remake entretingut però pasteuritzat. Més que en les aigües brutes del seu referent, es posa l’accent –de vegades amb èxit, d’altres menys– en l’acció. Amb final gairebé feliç, en la millor tradició de Hollywood. Inside és un film exagerat, exaltat, excessiu, perfecte per a Sitges, que el va aclamar amb interès. Però abans de tot és un remake innecessari. La gosadia té un preu. Proyecto Lázaro, de Mateo Gil, és un altre títol de la vintena projectada ahir a les quatre pantalles oficials del certamen. És un film d’idees amb pregunta sobre la vida i la mort i, en el fons, la promesa de la resurrecció. És descregut i materialista, massa marcat per una certa estètica d’anunci de cervesa i per les formes de Terrence Malick, i que transcendeix la seva aparent superficialitat en els temes que emprèn, i gràcies als seus protagonistes, Tom Hughes i l’encantadora Oona Chaplin. Més aviat és intencionada que no pas aconseguida, però d’efectes secundaris, com per exemple pensar sobre la vida (i la mort). La cara de la jornada –del festival potser– la va posar Max von Sydow, octogenari actor, habitual de Bergman des que va debutar amb el director suec a El setè segell (1957). “Vaig viure tantes coses i tan intenses amb Bergman que quan ell no hi era –va morir el 2007– vaig decidir marxar de Suècia”, va dir l’actor. “El meu treball amb Bergman era més que treball; va resultar una experiència, una forma de vida, i em considero afortunat d’haver pogut viure una cosa com aquesta”. Ara Von Sydow viu a França, i des d’allà es trasllada a tot el món. Demà parlarem amb ell de Flash Gordon .Id’ El exorcista. Està cansat.